El Taillón (3.144 m) per Serradets i la Bretxa

Dimarts, 10-08-1994: Ens llevem a les cinc del matí per anar a fer el Taillón. A les 5 h. 30' marxem del camping i anem per Gavarnia i pujem per la carretera de l'estació d'esquí de Gavarnia fins el coll de Bujaruelo a 2.270 m. (els francessos en diuen de Boucharo). Ara son les 6 h. 30', mentre surt el sol en possem les botes i ens abriguem, el fred del matí és nota desseguida al baixar del cotxe. A l'aparcament no hi ha gaires cotxes, a la tornada portser n'hi han més de 200.
Un bon camí, practicament pla va cap a l'est. Anem primer per sota dels Gabietos i per el peu de la impossant cara nord del Taillón. Hi ha poca neu a les geleres. Creuem el torrent que baixa de la gelera del Taillón, el pendent ara s'accentua i suem de valent, cal parar compte per passar per damunt d'aquestes pulides i humides roques, encara sort que és un tram curt. A les 7 h. 40' arribem al coll de Serradets (2.589 m.) i en deu minuts més ja som al Refugi de Serradets (2.587 m.).
A fora del refugi encara no hi ha gaire gent, contemplem l'aresta dels Serradets: bones parets per fer escalada, un corriol davalla del Refugi per anar a raure vertiginos a l'Hotel del Circ pel pas de l'Echelle des Serradets. Deu o dotze tendes estan plantades als voltants del Refugi.
Ara sí, la mirada s'enva cap a l'increible porta oberta que forma la Brecha de Roldán: 100 metres d'ample i 40 d'alçada trenquen la muralla continua del circ. La blanca roca contrasta amb força del blau cel.
Cal pujar per una dreta morrena cap a unes roques al damunt del refugi, la gelera que a l'any 1964 el meu pare va trepitjar, avui queda en el record com altres geleres del Pirineu. Al damunt d'aquestes roques el camí s'enfila per la petita gelera que dona pas fins la Brecha. Son les 8 h. 30'.
Decidim esmorzar al costat francès, allà on toca el sol. Un vent molt fort i fred provinent de l'Aragó ens fa prendre aquesta decisió. Ens trobem amb uns companys de la UEC de Sants (en Manel, la Mª Pilar i la seva filla, que també volen pujar al Taillón, anirem plegats). El panorama del vessant aragonès és impactant: els profunds barrancs d'Añisclo, Ordesa, Salarons i Cotatuero contrasten vivament amb els extensos plans de Millaris i El Descargador.
Passem pel sud del Pic Bazillac, a ran mateix del cingle que forma aquest cim. Més que un cim és una cinglera allargassada i foradada per nombroses coves plenes d'humitat que regalimen aigua. Arribem a la Falsa Brecha, passem pel vessant nord del Dedo on hi ha una petita cova amb una placa que recorda la mort per congelació, en ple mes de juny, d'un xicot alemany. El Dedo és un monòlit molt semblant en nom i forma al que trobem en la cresta del Mont Perdut.
El camí segueix la cresta més aviat pel costat sud i ens porta al cim que és format per una llarga carena. Al punt culminant del Taillón a 3.144 m. arribem a les 9 h. 30' i hi trobem una creu de ferro. La vista és magnifica, mil metres avall sota la cara nord veiem el corriol que hem seguit ple de persones que semblem formiguetes. L'aparcament del coll de Bujaruelo és ple de cotxes. Més enllà la gran muntanya del Vinhamala ens mostra el seu cercle de tres mils i la gran gelera, el Balaitús i el Midi d'Ossau encara més lluny. Els pics bessons dels Gabietos i la petita gelera del Taillón queden a la nostra esquerra. A la dreta el Casc, el Marboré i el Mont Perdut formen el circ de Gavarnia. Les muntanyes conegudes de l'Aragó tanquen l'horitzó.
Fa molt vent i a més molt fred. Mengem uns ganyips i aviat anem avall. Ara ens troben a més gent que hi puja, a la Bretxa cal fer una mica de cua per poder baixar cap al refugi. En el camí sota el Taillón ens retrobem amb els companys que no han pujat a fer el cim, però que han vingut fins aquí per trobar-nos. El dia que fins ara era bo és va emboirant i decidim anar a dinar al càmping.

 El Casc, el refugi de Serradets i la Bretxa

 La Bretxa, vessant francès

 

 

 El cim del Taillón a 3.144 metres, al fons el massís del Vinhamala

 L'impressionant cim del Casc, vessant aragonès