Taga des de Pardines, 2.035 metres (Ripollès)

 

Arribem al petit poble de Pardines (1.220 metres d’altitud) per la carretera que surt de Ribes de Freser i que en 5,5 quilometres plens de revolts ens fa guanyar alçada a dins la vall del riu Segadell. Deixem els cotxes a l’ampli aparcament (nou de no fa gaire) i encomanem el dinar a l’Hostal. Cap a les 3 h arribarem! Adéu.

Veiem les restes de la torre i de l’antiga muralla que envoltava el poble (del segle XIII), la font de Cal Ferrer i l’església romànica de Sant Esteve, amb la característica torre sobre alçada damunt de l’absis que conté el rellotge.

Seguim pel carrer Major, una mica més enllà deixem a l’esquerra el trencall de la pista que mena a Camprodon (indicador), a la dreta hi ha el Bar Manel i sortim del poble per un carrer que aviat passa a ser una camí carreter. Hi ha uns horts aprofitant el vessant sud i assolellat de Pardines. El camí tira avall, passem un petit torrent i més enllà passem un pont de formigó damunt el torrent de Vilaró. Entrem per un camí empedrat en el petit nucli de Vilaró. Trobem la carretera formigonada que prové del trencall de Pujalt i Llavanera. Girem ver l’esquerra i emprenem la pujada que ens durà, entre un atapeït bosc a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Capella romànica restaurada no fa gaire, amb un bon panorama dels voltants i com a detall, en la paret de ponent s’ha obert una gran finestra de vidre que permet veure l’interior i a l’extrem nord-oest, damunt del marge, hi ha un.... que permet fer el sermó a la parròquia que s’aplega en el prat proper (per si a dins la capella era plena de gom a gom).

Seguim amunt i passem a tocar una masia que deixem a l’esquerra i nosaltres girem a la dreta, per una pista que va guanyant alçada entre prats i boscos. Ara ja veiem la Portella d’Ogassa enfront nostre però molt amunt encara.

La pista va seguint pel mateix vessant, deixant sempre a la dreta el torrent de Vilaró. Els prats estan plens de totes les flors de la primavera, el verd tendre de les fulles dels arbres i els colors de les flors. I amb les pluges del més passat els torrents i rius van plens de la preciosa aigua.

La pista s’acaba en un pla ple de vaques que no s’immuten al passar nosaltres. Ara el corriol, molt evident, entra en una petita valleta, a l’esquerra hi ha un parell o tres de refugis o bunquers de la Guerra Civil. Seguim amunt i arribem a les envistes de la Portella, no cal arribar-hi. Agafem una mica més a la dreta i sortim a la carena del Taga, tot just abans del cim.

Hi ha excursionistes que ja tornen i altres que encara hi pugen, com nosaltres. Arribem al cim del Taga a 2.039,8 metres, aprofitem per fer un mos, un glop i gaudir del panorama. Encara que hi ha força núvols dominem una ample part del territori. Hem trigat unes 3 hores des de Pardines.

A la una en punt comencem a baixar, pel mateix camí. Ens creuem amb un genets que van cap el cim. En arribar al pla de les vaques trobem unes carreroles, no gaires, només la mostra, potser és massa aviat encara.

Ara el sol és més fort que a la pujada i el camí ple de pedres sens fa més llarg. Passem per l’ermita, per Vilaró i en el torrent ens refresquem per encetar la pujada cap a Pardines. Buffff, finalment a les 3 tocades arribem, ens traiem les botes i anem a dinar.

Excursió realitzada: 1 de juny del 2002

 

 

El petit poble de Pardines La serra Cavallera i la Portella d'Ogassa
La Creu del cim del Taga  Gencianes