 |
 |
|
|
|
|
|
|
1 d'agost de 1996: Ens llevem molt d'hora
i amb el cotxe anem fins a l'Hospice de France a 1.385 m. Emprenem
l'ascensió seguint el camí del Port de Benasc enmig
de la boira. El camí és molt evident i el seguim
sense problemes. Una salamandra ens deixa que la filmem i tot
seguit s'amaga dins l'herba. Deixem la boira sota nostre i veiem
que avui farà un dia fantàstic. La pujada és
fa més dreta i poc a poc superem l'última pujada
i arribem al refugi de Benasc (CAF) a la vora dels tres Boums
du Port (2.249 m). Esmorzem arrecerats al costat d'una gran pedra, el vent és força fresc i el sol encara no ens escalfa. La paret nord del Salvaguarda domina aquest indret tan bonic. Seguim el camí i per les dretes ziga-zagues veiem el tall del Port de Benasc (2.444 m) i tot d'un cop, el massís de l'Aneto apareix ple de llum. És una visió increïble, la vall de l'Èssera sota nostre, la Renclusa i l'Aneto, la Maladeta, tots els cims. Seiem una estona per poder fruir d'aquesta vista tan extensa. Seguim la pujada, que ara és més forta, i amb l'ajut d'un cable d'acer passem el lloc més dret i per fi arribem al cim del Salvaguarda a 2.738 m. Ara dominem la vall de Benasc i la vall de Luishon i tota la munió de cims de la carena fronterera i el massís dels Pocets. Seiem i contemplem; tot d'una, dos grans àligues sobrevolen el cim a pocs metres de nosaltres, l'espectacle és meravellós. És hora d'emprendre la llarga baixada, ara el sol ja crema, ens aturem un parell de cops a la vora dels torrents per refrescar-nos una mica i a les dues de la tarda tornem a ser al càmping. De cap a la piscina i d'allí estant veiem el cim del Salvaguarda, encara no fa tres hores que érem al cim. Vàrem pujar en José Pedro Palacios, Ramón León i Sergi Fornasari |
|
|
|
|
|
|
  |
  |