Pic de la Robiñera, 3.003 m

Cada vegada que baixem de França i passem el túnel de Bielsa, veiem en arribar a la vall de Barrosa un turmentat i alterós cim: La Robiñera, cim poc visitat però amb una situació geogràfica molt adient per contemplar els pics que l'envolten.
Avui matinem més que d'altres dies en la nostra estada al camping de "Los Vives" a la vall de Plan, doncs volem fer el cim. Marxem encara fosc cap a Bielsa i prenem el trencall enquitranat fins el poble de Chisagües (1.350 m). Seguim en cotxe per la pista (en bon estat) que s'endinsa per l'estreta vall del Río Real, anem a força alçada per sobre el curs d'aigua. Verds boscos contrasten amb la blancor de les roques de la carena de la Sierra de Espierba, que ens domina a l'esquerra. Més amunt comencem a trobar extenses pastures i bordes. Una mica més amunt d'una borda i a peu de pista deixem el cotxe; fins aquí la pista és en bones condicions i més enllà guanya molt desnivell amb forts pendents i el ferm és ple de pedres. Son les 7 h. 15' quan emprenem el camí (1.650 m), seguim la pista.
Ens passa un Niva amb uns pastors que van cap a les pastures culminants de la Sierra de Liena; en el moment que la pista fa un marcat gir a la dreta cal deixar-la. Veurem un indicador de GR assenyalant la direcció cap a Pineta, cal seguir aquestes senyals; creuem el torrent de Pietramula i arribem a un prat amb unes curioses formacions rocoses, seguim un centenar de metres seguint els senyals. Ara cal deixar-les a l'esquerra, creuar el petit torrent de Las Coronetas i enfilar-se pel dret en direcció Nord procurant guanyar alçada per un costerut prat amb clapes de roques.
Anem pujant tenint a l'esquerra el Pico de la Estiva i al davant nostre els pendents de tarteram que es desprenen del Chinipro. A la dreta deixem el torrent del Clot enfonsat en un petit engorjat. En arribar a uns prats amb moltes flors de Tora Blava (verinosa) creuem un barranc tot girant cap a llevant per anar en direcció a uns prats en els que s'endevinen traces de camí i fites. Trobem força caus de marmotes, però com encara és d'hora no han sortit a pendre el sol.
Pugem fent continues llaçades endintsant-nos cap el barranc del Clot, el terreny es torna més aspre a mesura que anem pujant. El torrent sempre a la dreta baixa molt enfonsat, el sender supera unes tarteres penjades i finalment entrem en el llarg Collado de las Puertas (2.530 m). Tarteres molt semblants a les que vàrem trobar al Bachimala dificulten el pas, preferim anar per dues congestes de neu bruta. El coll queda encaixonat entre les parets del Chinipro i la Robiñera, una mica més enlla del coll veiem els llacs de la Larri i unes tendes a les seves vores.
Hem esmorçat abans d'arribar al coll tot contemplant el panorama, unes boires van entelant el dia, que fins ara era prou bo.
Per pujar cap al vessant sud de la Robiñera cal creuar la primera congesta (no la segona) i anar flanquejant cap a l'esquerra sense pujar gaire per un contrafort que cau sobre nostre provinent del cim. Cal anar a sortir a un petit collet amb una mica de prat. Un ramat de cabres i ovelles pastura indiferent a la nostra presencia. Un cop situats en plena cara sud anem pujant penosament per la grandiosa tartera; en realitat tota aquesta vessant és tartera. Anem amb tendència cap a la dreta, passem per sobre unes roques que formen un petit barranc al mig del vessant, finalment assolim la carena Est a una alçada de 2.800 m.
Davant nostre tenim el Puerto de Barrosa i tota la vall de Barrosa. La boira, provinent de França va caient pels colls de la carena fronterera inundant les valls.
Per la carena progressem més comodament que per la tartera. Uns petits resalts son superats; l'última part de la cresta és massa dreta i assolim el primer cim per unes canaletes fent servir les mans.
Ara veiem el punt culminant, queden encara per superar tres bonys i la cresta. Cal baixar una bretxa sense dificultat i pujar-la per unes roques molt negres.
Finalment, a les 11 h., trepitgem el cim de la Robiñera. Un pedró n'és testimoni que ens trobem al punt més alt. Els núvols tapen per complet el cel només deixant un petit espai entre el pic de Peña Blanca i la Munia. Els llacs de la Larri son 500 metres sota nostre, un petit i l'altre amb una illa. Veiem gent que puja per la cresta cap el Paso del Gato i la Munia (3.134 m).
Ens fem les fotos de torn, prenem un "Isostar" per recuperar forces i cap a dos quarts de dotze anem avall enmig d'una forta tronada i encerclats per la boira que ha pujat per la vall de Barrosa. Anem descendent ràpidament per allunyar-nos de la tempesta que retrona al nostre voltant. Ens possem els anoracs per protegir-nos de l'incipient pluja que comença a caure i de la sobtada baixada de la temperatura.
A mesura que baixem, anem trobant les fites que ens ajuden a trobar l'itinerari adequat enmig de la boira. Un cop arribats al coll la tempesta marxa en direcció Sud, pensem que de segur ara ha d'estar plovent en el camping. Uns tímids rajos de sol s'entreveuen i donen una nota de color sobre el Comodoto.
Ens aturem per fer un mos, tot contemplant l'espectacle de la tempesta. Més avall rebrem la salutació de les marmotes en forma del seu característic xiulet. Trobem uns xicots que venen de fer la Munia i que ens diuen que demà han de ser a Toledo i a Conca, i què tenen el cotxe a Pineta; els aconsellem el millor camí. Adeu.
En arribar als prats on em trobat el corriol al matí, comprovem que aquest segueix la línia més recte i no fa la volta que nosaltres hem fet per pujar. Seguim les fites i sortim a la pista una mica més amunt del retol del GR. Hi ha gent dinant en aquests prats, son les dues aproximadament. Ens aturem per fer una cantimplora de "Litines" i un cigarret. Mitja hora més i ja som al cotxe.
Una bona dutxa amb aigua calenta i ja estem recuperats dels 1.353 metres de desnivell que hem fet avui.

Cròquis de l'ascensió a la Robiñera