Punta Suelza, 2.973 metres

Situada en un punt estrategic del sector central del Pirineu, la seva posició ens permet de gaudir d'un extens i ampli panorama dels cims veins i dels més llunyans. La seva companya, la Punta Fulsa, ens cridarà desde Bielsa a apropar-nos al seu inici per admirar les crestes i tarteres que comformen aquest nucli muntanyós. L'ascensió a aquest cim ens va costar anar-hi dos cops, doncs ja comprobareu a l'escrit que de vegades no es pot refiar totalment de les guies (nosaltres en duïem quatre).

29 de juliol de 1991: avui ens aixequem d'hora i sortim del càmping "Los Vives" a Sarabillo -vall de Plan- i prenem la carretera de Bielsa i Parzan. Poc tros més amunt, just al costat d'una discoteca -de nom "El Perdido" i que ara resta tancada- girem a la dreta per la pista que puja durament i en no gaire bon estat cap el llac d'Ordiceto. Anem per la pista quan encara és de nit però ja es comença a perfilar a l'horitzó el nou dia; just abans de la central elèctrica ens trobem un pastor de Gistain que se li ha espatllat el cotxe i el pujem fins el llac, a ell i al seu gos. El dia no es presenta molt clar, el núvols van movent-se pel cel encara que no el cobreixen del tot. Agafem els estris de muntanya i seguim l'itinerari de les guies. Passem el barratge i anem cap els barracons en runes a la part dreta del llac. Aquest any està una mica més ple que l'any 89 què era totalment buit perquè feien obres de reparació a la resclosa. Seguim unes fites i pujem per uns prats, sortim a la part inferior d'una tartera de color violeta molt característic, veiem el coll Suelza a l'esquerra i la bretxa Fulsa just sobre nostre, el camí segueix bem marcat cap a la bretxa, comencen els primers dubtes per què volem anar al coll i no a la bretxa, però el camí és ben marcat i seguim amunt. Tot just, sota la bretxa, una petita paret de pedres, reforçant el senderó, ens confima la direcció a seguir; així en 1h 30' assolim la bretxa, però quan ens avoquem a l'altre costat trobem una tartera amb molt pendent que baixa fins el llac del Cao al fons de l'isolada vall del mateix nom, envoltada per abruptes parets de roca. Per aquí veiem que no podrem seguir i tornem a baixar uns 100 mètres pel vessant d'Ordiceto, llavors girem a la dreta per unes tarteres molt penjades fins una canal que en principi ens sembla que podrem remuntar, però als pocs mètres la cosa és molt dreta i descomposta. Avall un altre cop, i Oh! una fita, caramb, l'haguesim trobat abans, ara si que tenim el bon camí. Per la tartera i una petita canal de bon pujar sortim al coll Suelza. Tornem a contemplar el llac del Cao. Ara cal seguir per la cresta, veiem damunt nostre el cim de la Punta Suelza, i comprenem que les indicacions de les guies no son correctes en els horaris indicats, per què si per fer 286 m del llac al coll assenyala 1h 30', per aconseguir el cim manquen 313 m i assenyalen un temps de 20' amb la consideració que ara tens que anar amb molt de compte ja que la vertent Sud cau molt vertical i a més has de fer servir les mans per ajudar-te a grimpar. Com el temps segueix sense ser molt segur, decidim tornar enrera, esmorcem a la cara N. del coll gaudint del panorama. Eriste, Pocets, Bachimala, Culfreda, Ordiceto, Tromouse, Munia. Un gran ramat de bens, va pujant lentament per la vora del llac, al cim de las Tres Huegas també pastura un nombròs ramat. Emprenem la baixada i arribem finalment al cotxe. Ara mirem la vessant N.O. de la Punta Suelza i creiem que l'itinerari que marca el mapa de l'Alpina és més factible que el què hem volgut fer nosaltres. Tornarem!

2 d'agost: Ens proposem de conseguir fer el cim de la Punta Suelza. Sortim a les 7h 15' del càmping en direcció al Paso de los Caballos al llac d'Ordiceto. Ara sortim per l'esquerra travessant un petit barratge lateral i ens enfilem per unes roques vermelles i polides per l'erosió de les geleres, comencem a trobar fites. Seguim per unes roques granítiques d'un blanc pàlid que contrasta amb la foscor de les roques del voltant. Ens endinsem en una petita coma plena de tartera i anem cap el coll que s'endevina al damunt nostre, característic per la gran roca blanca que hi ha. La pujada es fa penosa per la bellugasissa tartera, però de mica en mica ens enlairem. Som al coll i tornem a veure el llac del Cao. La cresta que volíem seguir dies enrera ensenya les seves dents esmolades, haguesim tingut feina per superarla, això es per els bons grimpaires. Girem a l'esquerra del coll i seguim la carena fins que es converteix en cresta, no es pot pujar per aqui, tornem a deixar-la als grimpaires, i anem flanquejant l'esperò per la vessant S. El cim que sembla proper no ho és tant, per un pedregar enorme cal anar guanyant alçada fins la carena i ara si que veiem el punt geodesic a la vora nostre. Un nombròs ramat de cabres ens dona la benvinguda. Com el dia es magnífic dominem un superb panorama: des de el Montsec fins el Vinhamala i tota la corrua de cims coneguts i altres desconeguts. Esmorcem amb les cabres intentant també esmorçar amb nosaltres i mossegant totes les motxilles. Després d'una hora fem via avall per la tartera que baixem força depresa, tot just abans d'arribar al llac trobem al pastor de l'altre dia que ens convida a fer un glop de ví de la seva bota i nosaltres l'invitem a fumar, fem petar la xerrada una estona. Sense més novetat arribem als cotxes i tornem al camping.