Aquest bonic cim, d’aspecte i accés difícil pel vessant de l’Arieja, pot pujar-se sense gaires dificultats pel vessant de l’estany de Lanós. I és un mirador de primer ordre: la pica del Carlit, de la Grava, de l’Estany Faury, Bessinelles, Coma d’Or, muntanyes d’Andorra, la Pica d’Estats i la pedrera de talc de Luzenac.

Només que les dues hores de la tornada, des del barratge de Lanós fins al pàrking son realment molt llargues...i el sol de la tarda de juliol crema molt... 

Accés:   N-20 fins a l’entrada de Porté, agafar la carretera dels Llacs (Pas­set i Fontviva), creuar la barrera (peatge 10 FF) i aparquem el cotxe a un petit pla a la vora d’uns indicadors i just abans d’arribar a l’estany Passet.

0.00 h. Aparcament. 1.692 metres. El senderó comença a la vora mateix de la carretera, podem veure el mapa en el pannell indicador. El camí segueix amunt i s’enfila fent ziga-zagues pel pendent cobert de ginebró. Per ser la primera pujada, tira fort. 

0.30 h. Trobem el GR 7 del circuit del Carlit, el seguim cap a la dreta. Cap a l’esquerra ens duria a la carretera del coll de Puimorens. 

0.45 h. Als 2.050 m, trobem a la dreta, el camí que davalla cap al telefèric de Lanós i no cal prendre.

1.00 h. Terrassa als 2.150 m, per sobre del bonic llac de Fontviva. A la seva vora hi ha tres tendes, i sobre la superfície del llac és veuen les anelles concèntriques en el aigua que provoquen les truites al caçar els mosquits per esmorzar... Seguim el camí i s’ens uneix per l’esquerra una pista que ve del coll de Puimorens, ara el camí s’endinsa definitivament a la vall de Lanós, és més ample i sempre segueix la mateixa cota. Sota nostre veiem un petit estanyol amb una torre metàl·lica. 

1.40  h. Deixem a la nostra dreta una passera de fusta sobre un petit engorjat i una lletja construcció metàl·lica del telefèric. Creuem un gran pla herbat sota la presa, i anem en direcció a l’estació final del telefèric. 

1.50 h. Arribem a l’extrem N.O. de la presa de Lanós; trobem una estela de pedra a la memòria d’André Peix. Seguim el corriol a la vora del nivell de l’aigua, creuem un petit barranc i decidim aturar-nos a esmorzar. El dia és una mica núvol, però hem suat en fer tota la pujada fins aquí i encara el que ens queda... 

2.00 h. Al nostre davant veiem un torrent que és el que seguirem, és una forta pujada, cal anar seguint les escadusseres fites i creuar el torrent tres cops, arribem a unes roques amb metall de ferro de colors ocres i seguim a la vora de unes petites cascades molt boniques. 

2.20 h. La pujada perd intensitat, i trobem una petita congesta de neu als 2.390 metres, te un gruix de més d’un metre a la part més ample. 

2.50 h. Llac a 2.535 m, quasi secs a la fi de l’estiu, ara mateix poca aigua hi ha. Continuem en direcció al N.-N.O. pujant lleugerament, sobre el llom format de prats i grans pedres granítiques i veiem a la esquerra els altres dos estanyols, el vessant dret i pedregós del Coma d’Or i l’esmolada cresta que l’uneix amb el Puigpedrós. Ara cal pujar, sense pensar’s-ho gaire, per la gran tartera que mena al pic principal, que és a l’esquerra de la cresta. Encara que les pedres son grans, hi ha alguna que es belluga una mica amb el nostre pes i trontolla. El pendent és fort, i anem fent ziga-zagues. Ens trobem amb dos excursionistes que ja baixen del cim, ens diuen que anem una mica més a la dreta que fa de bon pujar, gràcies, adéu... 

3.45 h. Finalment assolim una petita bretxa entre els dos cims del Puigpedrós, a la dreta deixem el cim Nord de 2.840 metres. Seguim a plena cresta, grimpant fins a arribar al Puigpedrós Sud de 2.842 metres.

El panorama que ens envolta és superb... no esmentaré els cims que veiem però son molts, de totes les formes i colors, coneguts i desconeguts.

Ens hi estem una bona estona en el cim, fem una menjada ràpida i avall per la tartera, cal anar amb compte doncs és força dreta, en arribar sota de l’estanyol aprofitem un prat per descansar una estona i remullar els peus a les fredes aigües del torrent. 

En arribar a l’estany de Lanós veiem primer una granota roja en el torrent, una rateta de muntanya sota els nerets, molt quieta i espantada i a sobre una gran pedra plana una parella de marmotes prenen el sol de la tarda, que ens veuen, xisclen i s’amaguen. 

Seguim el camí del matí, i cada cop s’ens fa més llarg i els núvols van desapareixent i el sol en castiga amb la calor, encara que a la vora del camí hi ha diversos torrents amb aigua que ens refresquen.

Finalment, a les sis tocades tornem al planell a on hem començat a caminar a les nou del matí. Mentre restem estirats a terra, una parell de matrimonis de certa edat s’ens acosten i ens demanen d’on venim: del Puigpedrós, dic. I la senyora diu que no pot ser, que és allà; creu que és el Puigpedrós de Meranges, li diem que no, que és el de Lanós d’on venim. I el senyor respon que ja ho coneix, que només ha arribat a l’estany de Lanós, però ja se’n fa el carrec del nostre cansament. Apa, adéu i bona tornada. 

Ascensió efectuada el 28 de juliol del 2001 per: Ramon Borràs, Marc Vera, Josep Mª Vera i Sergi Fornasari, que és qui escriu aquestes ratlles.

Al costat de l'estela a la vora de l'estany de Lanós