|
Des del final de la carretera que del poble d'Er
puja a l'estació d'esquí de Puigmal 2000, seguirem
per la pista cap a la Jaça del Prat del Tossal (2.221 m.). El camí
segueix el torrent i torça a la dreta, anem seguint les marques
grogues. Aquí comença la pujada fent
marrades que la suavitzen una mica, i que ens durà al final dels arrossegadors
de l'estació d'esquí, seguim l'ampla carena fins al Pas dels Lladres (2.653 m.)
d'on dominem la Cerdanya i el Ripollès; per la carena, pelada i de
terreny descompost iniciem la pujada final del Puigmal, seguint
el camí molt fressat que puja, fent llaçades, pel
vessant SW, pel mig de la tartera fins el Puigmal (2.910 m.)
Cim arrodonit i molt ample, cobert de
pedruscall, sense caràcter de gran cim; hi ha la creu
de Puigmal, de ferro forjat, un munt de pedres amb un pal metàl·lic i uns quants paravents fets de pedres. En el cim hi ha una placa
amb els versos de Mn. Cinto Verdaguer: "De puig en puig
pel coll de Finestrelles / s'enfilen del Puigmal a l'alta cima /
tota la terra que el meu cor estima/ des d'ací es veu
en serres onejar". Canigó, cant IV. Panorama extensíssim
que compensarà els esforços de la pujada, només uns núvols
donen unes breus notes de color en el blau del cel. La senyera oneja sobre
el cim.
Ara davallem del cim per la carena que ens mena fins
al Petit Pic del Segre de 2.810 metres, baixem al coll d'Er i remuntem
ràpidament la carena fins assolir el Puigmal de Lló de 2.800 metres. Ara
dominem tota la vall d'Er i veiem tot el camí fet de pujada. Retornem al
coll i baixem dreturerament per la tartera, seguint el corriol que ens mena
a la Font d'Er, una mica més avall i aprofitant el verds prats que ens
criden a seure a la vora del rierol, ens remullem els peus, renoi: l'aigua
és molt freda, però quin plaer.
Seguim avall i retrobem el camí que hem seguit pel
matí, ara només que el fem de baixada, sortim a la carretera i una mica
més avall retrobem el cotxe.
Ascensió efectuada el 14-08-2001 per en Ramon Borràs
i en Sergi Fornasari
|
