Port Vell de Vielha   (Val d'Aran)

 

En veure per la TVC en el programa “De Vacances” aquesta ruta ja vàrem decidir de repetir-la nosaltres i la festa de la Mercè ens donà aquesta ocasió. Sortim de Salardú amb el cel emboirat, però ens sembla que no plourà, com veurem més tard el no fes cas de les advertències d’en Picó va fer que ens mulléssim de debò. Deixem el cotxe a Vielha, en el carrer que hi ha al davant de l’església i per on passa el GR que farem. Avisem un taxi i ens porta a la boca sud del túnel de Vielha. El xofer, que és del país, ens diu que segurament no plourà... Au, adéu senyor taxista. Carreguem les motxilles i comencem a caminar. El camí està molt fressat i ben marcat amb cartells. A més, està senyalitzat amb marques vermelles i blanques, ja que està catalogat com al GR -211-5.
L'itinerari comença a la boca sud del túnel de Vielha, al refugi Ospitau de Vielha. Des de l'aparcament del refugi ja hi ha cartells indicadors. Cal prendre una pista forestal que marxa en direcció nord-oest, cap a la vall de Molières.
L'abandonarem després d'un quilòmetre, per prendre un sender que s'enfila per la dreta, hi ha un pal indicador. El primer tram del sender és molt dret, és la part més dura. També és on el camí es difumina més per l'herba, per tant, caldrà estar al cas de no perdre els senyals vermells i blancs del GR i les fites de pedres ens ajuden. Les boires no ens deixen veure el cim del tuc de Molières. Seguim amunt, no fa gaire fred.
A mitja pujada creuarem un torrent, i seguirem caminant per l'esquerra del riu, fins a perdre'l. Una estona després arribarem a uns prats, la pujada ja no serà tan forta. A mà esquerra deixarem un niu de metralladores, aquí el vent bufa fort. El camí començarà a girar cap a l'est. En molts llocs encara es conserva l'empedrat. Ara comença la pluja, forta i sobtada, ens protegim amb les capelines i la boira baixa encara més, anem poc a poc per no perdre el sender.
En poca estona arribem al tall a la roca que és el port de Vielha. En travessar-lo tot serà baixada. El primer tram del descens és força pesat, perquè s'ha de fer per una tartera. En aquest sector encara hi ha grans fites de pedra que van assenyalant el camí. Aviat podreu veure, al fons, les primeres cases de Vielha i, a la dreta, mig enfonsat, l'estany de la Hònt Hereda (Font Freda). Hi ha un breu moment que la pluja s’atura i fem un mos, un parell de galetes i torna a caure més aigua amb més força.
El sender anirà a parar enmig d'uns prats i a la banda esquerra d'un torrent. L'haurem de creuar. Per fer-ho, cal buscar una creu de color vermell, el senyal que indica per on segueix el sender a l'altra banda del riu. Un cop a la dreta, seguirem la baixada, passarem a tocar de la cabana del Pontet, aquí decidim d’aturar-nos una estona. La cabana és oberta i amb la teulada nova. Ens traiem la capelina i reposem una estona, segueix plovent. Anem avall per la pista que travessarem diverses vegades, fins que, finalment, ens obligui a agafar-la. Cap a la dreta seguirem el GR fins a Vielha. Cap a l'esquerra aniríem a parar a la boca nord del túnel. Per un corriol amb fort pendent i relliscós pel fang anem baixant, travessem un gran prat i anem a sortir a una petita central elèctrica. Ara ja seguirem tota l’estona aquesta carretera formigonada fins arribar a Vielha. Passem el pont sobre el riu Nère i arribem al cotxe. 800 metres de pujada i 1.500 de baixada sota la pluja, no està pas malament. Queda pendent tornar-la a fer amb sol. Excursió realitzada el 22-09-2001 per en Ramon Borràs, Josep Mª Vera i Sergi Fornasari.  

Pujant cap el Port de Vielha Niu d'ametralladores