Pic de la Grava (Arièja), 2.671 metres

Per tercer cop anem en direcció al pic de la Grava; les dues vegades anteriors vàrem anar per Lanós: en la primera ocasió al trobar uns rovellons ja no anàrem cap el cim i la segona vegada el mal temps ens va fer fora de la muntanya. Esperem que avui si que farem el cim.
Una albada molt fresca i vermella anuncia la propera sortida del sol a l'aparcament de les Bulloses (2.017 m). Amb la primera claror prenem el GR 10 que sota l'hotel de les Bones Hores va vorejant el llac per l'oest. Seguim els senyals blancs i vermells, el camí que en principi és força bo, ara costa una mica de seguir doncs en algún tram s'ha de cercar els millors pasos. Més endavant arribem a un sector més planer i ple de prats que fa més fàcil el caminar.
Arribem a un trencall, deixem el camí de la dreta, que mena a la coma de la Llosa, continuem pel GR 10 i arribem a un petit collet. Al nostre devant s'obre la vall de Maran, molt ample i força plana, anem creuant els aiguamolls i en tot aquest tram pràcticament no guanyem desnivell. A la dreta veiem el Puigperic, més enllà les Piques Rojes i el Fals Carlit amb les primeres neus de la temporada hivernal.
Fins ara els núvols grisos ens acompanyen, no veiem el dia gaire clar, però anem endavant. Pasem per uns petits bosquets de pins i en un d'ells ens aturem per esmorzar. El camí és una mica pesat, doncs tota la vall és molt igual; ara comencem a girar a l'esquerra i guanyem alçada fins arribar a l'Estanyol (2.297 m). Trobem les primeres congestes de neu, que ens apressem a trepitjar delerosos del blanc element. Travessem aquest indret i veiem al devant la portella de la Grava. Un ramat d'isards volta el llac i pastura lluny de nosaltres, els munts de terra dels caus de les marmotes son l'únic testimoni, ara ja son amagades per passar l'hivern.
Ara el corriol s'enfila de valent per superar els 200 metres de desnivell. Un fort cop de vent fred ens saluda a l'arribada a la Portella de la Grava (2.426 m). El vessant de Lanós també està força nevat. Girem a la dreta i passem pels prats i ens dirigim cap el lloc més adient per remuntar la pujada final, un corriolet i unes fites ens guien fins el Pic de la Grava (2.671 m), que son tres bonys: el més alt és el de la dreta però el que domina i te millor vista és el de l'esquerra.
Encara que és un cim d'una altura moderada domina un gran panorama, el Coma d'Or, el Puigpedrós de Lanós, el Carlit, el pic de l'Estany Faurí, l'estany d'en Beis i la fonda vall d'Orlú. També el cim és vèrtex i conflueixen tres conques fluvials: la del Segre, la del Tet i la de l'Orièja (que anira a l'Arièja)
Ara ja ha sortit una mica el sol i ens deixa estar una estona al cim, badant amb el panorama, fem un mos i tornem avall. En començar la baixada ens creuem amb dos excursionistes que van cap a Lanós, son els únics que avui ens trobarem en tot el dia.
La tornada no te cap secret, cal seguir el mateix camí que a l'anada; l'últim tram, vorejant el llac de les Bulloses s'ens fa una mica llarg i monòton. Finalment arribem al pàrking, ens treiem les botes, fem una mica de berenar i tornem cap a casa, satisfets d'un bon dia de muntanya.
 

 

 

 L'albada al llac de les Bulloses

 Al fons veiem la portella de la Grava

 

 

 El pic de la Grava, 2.671 m

 Des del cim, el Coma d'Or i el Puigpedrós de Lanós