Pedró del Quatres Batlles 2.383 m (Solsonès)

 

Per tercer cop, intentarem de fer la travessa de tota la serra del Port de Comte, les dues primeres vegades, per la pluja i el mal temps ens fou impossible.

Des del self-service de Prat Llong (1.800 m), anem en direcció cap al sud fins a una bassa d’aigua pels nous canons de neu de l'estació (5 min), a la vora d’una pista d’aterratge d’helicòpters. Ara cal pujar cap a la dreta aprofitant una pista d’esquí que passa pel bosc de pi. Per terreny ara ja nu de vegetació, la pista s’enfila fent un parell de revolts. Trobareu unes construccions metàl·liques de les pistes. Deixeu­les a la vostra dreta i aneu a buscar la carena. Continueu l’ascensió. La primera punta amb prou entitat d’aquesta carena és el cap d’Urdet (2 138 m) (1 h), prop del final d’un telesquí

La carena és trencada més amunt per la Coma Sentinella, que heu de travessar i el flanc de la qual heu de remuntar per un caminet (1 h 20 min). Arribeu en un coll i enfileu l’últim pendent fins al puig de Querol (2.214 m) (1h 35 min).

Aquí dalt el sòl és ocupat per prats amb poca disponibilitat d’aigua, on a penes poden créixer les gramínies entre els rocs. El puig de Querol és un vèrtex geodèsic amb una pantalla de comunicacions. Des d’aquí es domina una vasta extensió de territori: al nord-est el Cadí i el Pedraforca, a l’est la serra d’Ensija ¡ la serra de Busa, a tocar mateix de Sant Llorenç de Morunys. Al sud-est, el Montseny i Mont­serrat; al sud, el pantà de Sant Ponç; a l’oest, la roca de Canalda i, més enllà, la serra d’Oliana i la serra de Rialb.

Baixeu cap al nord per una coma, travesseu un clap de pins negres i arribareu seguidament en un pia on acaba una pista. Seguiu la carena tot ascendint suaument per baixar després fins al Portell de l’Ós (2h 05 min), on trobeu una pista que arriba del refugi de la Bòfia, a prats de Bacies (2.040 m), una de les zones més intactes del massís.

A tocar i a l’est del Portell de l’Ós hi ha l’avenc de la Bòfia de Port del Comte, vigilat per les gralles. Té una fondària de 31 m, ¡ temps enrere era utilitzat com a reserva de gel pels habitants de la zona.

Enfileu la carena cap al nord, flanquejant lleugerament cap a la dreta. L’ascensió per aquest paratge de sòl pobre ¡ mancat de vegetació és un xic monòtona. Un tram planer una última pujada ¡ arribeu al Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m) (2h 55 min), coronat per diverses creus i pessebres de diferents entitats.

lnicieu el retorn anant en sentit est cap a les instal·lacions de les pistes d’esquí. Passeu per sota del telecadira del Clot de la Vall ¡ seguiu la pista que baixa ¡ passa per sota d’un telesquí ¡ deixa unes casetes metàl·liques a lo dreta. Arribeu en un rètol que indica la direcció cap o la canal de l’Embut. Ara flanquegeu cap a la dreta ¡ perdeu alçada fins que trobeu una canal herbada. Anant cap a la dreta arribeu a l’estació inferior del telecadira del Clot de la Vall). Seguiu la pista que baixa en línia recta fins a trobar la pista que puja al Portell de l’Ós pel torrent de la Ginebrosa. Vosaltres heu de baixar per la pista fins a l’estació inferior del telesquí La Bófia, des d’on heu de baixar per la pista d’esquí fins a fer cap al telesquí El Sucre (4h 10 min). Des d’aquí seguiu la pista fins al self-service de Prat Llong (4h 25 min).

 

Vessant sud de Port del Comte Puig de Querol, 2.214 metres

En Ramon i Josep Mª

Cim del Pedró dels Quatre Batlles de 2.383 metres

En Sergi i en Josep Mª

Baixant cap el Clot de la Vall, en Josep Mª