PEÑA MONTAÑESA 2.291 m

Tots els excursionistes d'una certa edat, ja veterans, deuen recordar potser amb tristor, com era de bonica la baixada del Pedraforca per la tartera; avui només queda el record, per que les pedres van marxant avall i no podem gaudir d'un descens fent saltirons, ara cal anar amb compte i a poc a poc. A totes aquestes persones i al jovent que no ho ha conegut, els hi recomano que vagin cap a la Peña Montañesa, fruiran d'una davallada llarga i emocionant.
Per anar-hi cal deixar la carretera del Túnel de Bielsa 4 km. més amunt de l'Ainsa, a l'entroncament de Laspuña. Deixat enrera, seguim per una carretera estreta fins el petit llogarret de Ceresa (690 m). Tot just abans d'entrar al poble, surt a la dreta la pista forestal que amb amples llaçades i forta pujada guanya el desnivell fins la Collada (1.550 m). A l'arribar tenim al nostre davant el barranc de la Garona, a l'esquerra l'esmolada cresta de la Peña Solana (1.903 m) amb els seus penya-segats tallats a plom i a la dreta el nostre objectiu. Metres enllà del coll, trobem una abundosa font de fresques aigües.
Cal deixar el cotxe, i aleshores emprenem la pujada per un senderó, primer en direcció Oest i després decididament girem vers el Sud. Travessem un bosc de pins en diagonal i ens apropem a l'inici de la ferma tartera. Pocs minuts després, ens trobem al peu de la forta pujada, cal anar-la remuntant amb tendencia d'anar a la dreta, en direcció al coll que s'endevina al cap de munt.
Un company comenta: "Sembla talment la canal Baridana del Cadí".
Anem ascendint la Canal Ancha, penosament, molts cops amb l'ajut de les mans, ja que llisquem pendent avall, la pedra petita s'escola sense remisió. La blancor de la roca llueix sota el sol del matí. El blau immaculat del cel, només trencat per algun núvol escadusser, contrasta vivament amb l'aspror dels encontorns.
Tot just sota el coll cal deixar les canals que s'obren a la nostra dreta, per que si les seguim ens trobarem encimbellats a l'aerea cresta que mena cap el cim i si no som bons grimpaires no podrem continuar enllà.
Un cop som al coll (2.140 m) girem a la dreta per la vessant Sud de la Peña, i sense més dificultats arribem per l'aresta al pedregós cimal a on trobem el llibre de registre.
Si el dia ens acompanya gaudirem d'un horitzó infinit, una munió de cims, carenes, valls, engorjats, que s'estenen al nostre davant. A llevant l'enorme massa calcaria del Cotiella; al Nord l'Aneto, Pocets, Bachimala, la Múnia, el Mont Perdut, el Cilindre; cap el Sud les fertils terres de l'Aragó i tancant l'horitzó a ponent la Serra de Guara.
En aquest pollegó hi va haver a la Guerra Civil un post d'observació d'artilleria de la 43 Divisió republicana que va lluitar a la tristament coneguda "Bossa de Bielsa" amb la participació del cos d'exèrcit dels Pirinencs de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres encara varem trobar un testimoni en baixar del cim : una rovellada bomba de mà.
Quan emprenem la baixada podrem admirar la Peña Agujereada, curiós pont de roca format sota la carena de la Tuca, i un xic més avall la Torre dels Belits.
Ara si que baixem sense esforç, saltant, lliscant i deixant-se anar avall, això ens recompensa de la suada del pujar. En un tres i no res, ja ens trobem al bosc i al cap de poc ens podrem assedegar a la font.
Des de la Collada podem contemplar el vertical baluard que defensa el vèrtex de la Peña, envoltat d'agulles, enormes balmes, extraploms, diedres, el paradís de l'escalador.
Sí, és un racó llunyà però no per aixó deixa de tenir unes característiques própies molt assenyalades que fa que anhelem tornar-hi un altre cop per recorrer els viaranys d'aquesta bella muntanya.
HORARI: 0 min. La Collada; 15 min. Peu de la Canal Ancha; 1 h. 30 min. Coll; 2 h. Cim de la Peña Montañesa; 3 h. La Collada.
   

 La Peña Montañesa, des de Laspuña

 La Peña Solana i la Peña Montañesa, des del poble de Tella