Pic de Néouvielle, (3.091 m)

A les cinc del matí ens aixequem, és negra nit a la vall de Plan, mengem una mica i marxem cap a França. A les set ja som al buit i solitari aparcament del llac d'Aubert (2.150 m), uns pescadors preparen els seus atuells igual que fem nosaltres amb els nostres. 7 h. 10': baixem per un ample camí per creuar la paret de la presa d'Aubert, passem pel costat de l'únic lloc permes per acampar. Ara anem pujant per un molt marcat corriol tenint sempre la referencia (oest) davant nostre de la torre del Ramoun (3.011 m) enrogida pel sol de llevant, deixem a l'esquerra el camí que puja cap el Pas du Gat i va a Cap de Long.
El corriol va superant petits resalts de granit i prats amb moltes flors. De vegades farem servir les mans. Anem girant cap el nord i ens apropem cap a la Breche de Barris (2.439 m) on arribem a les 8 h. 10'. Baixem uns metres i ens endinsem dins d'un enorme caos de roques granítiques de grans proporcions. El camí és assenyalat amb fites i l'altre punt de referencia que prenem és la Breche de Chausenque situada a les trencades crestes septentrionals.
Anem pujant lleugerament creuant els torrents que provenen de la gelera de Néouvielle. Voregem el contrafort que divideix en dos la gelera i passem per sota de la Breche de Chausenque. Ens aturem per menjar una mica, son les 9 h. 15' (2.700 m).
L'itinerari gira vers el sud, pugem entre les crestes del Néouvielle i tot seguit comencem a caminar per la neu de la gelera. Pugem força ràpids per la gelera seguint la traça. Més amunt, on acaba la neu, trobem les fites i remuntem les roques on cal de vegades fer servir les mans. Sortim a l'inici d'una canal per on grimpem fins colocar-nos a l'aresta i passem al vessant del Ramoun, cal seguir una cornisa horitzontal, superar grimpant unes roques per una canal i finalment assolim la cresta cimera, son les 10 h. 30'.
El dia és magnífic, dominem tot el conjunt del massís de Néouvielle i una gran part del Pirineu: desde l'Aneto fins el Balaitus. Aquest cim ens recorda el Puig Pèric per el gran nombre de llacs i estanys que l'envolten. Amb l'ajut dels prismàtics anem resseguint les carenes i crestes, llunyanes i properes. Sobre l'alterós cim del Pic Long veiem siluetes d'escaladors.
Hi segueix arribant gent: francesos i catalans. Després de gaudir força d'aquests moments emprenem el descens.
Ens creuem amb gent que hi puja, fins i tot alguns hi duen sabatilles esportives!, quines ganes de jugar-te una caiguda amb conseqüències greus.
En ser a sota de la Breche de Chausenque decidim reseguir el peu de la Crête d'Espade i anar fins l'ample coll de l'Horquette d'Aubert (2.498 m), l'itinerari també el trobem assenyalat per fites, passem a la vora d'un petit estanyol i arribem a l'Horquette.
Seguim l'ample i polsós camí que voreja el llac d'Aubert per la riba dreta i a les 2 h. 20' tornem a ser al cotxe. Ara hi ha potser mig miler d'automòbils, fins i tot autocars i autocaravanes col.lapsen la carretera.
En resum: una molt bonica i variada ascensió, tot conjugat amb el bon dia. 941 metres de desnivell i 9,5 quilòmetres de marxa.

 El Néouvielle i el Ramound, en primer terme el llac d'Oredon

 

Cròquis de l'itinerari