Castell de Montsoriu (Breda), La Selva

En l'excursió del dia d'avui ens proposem conèixer un dels pocs castells medievals de Catalunya, que encara ens mostra la seva complexa estructura. Encara que enrunat en la seva major part, ple de matolls, arbres i altres herbes, i brut per les pintades de brètols que cobreixen bona part de les seves pedres milenaries. El consol que tenim és que a Breda s'ha creat un grup de persones preocupat per la salvaguarda i possible restauració del castell. Els hi desitjem sort en la seva tasca. Aprofitant el pas per Breda, ens aturem a contemplar el magnífic campanar (s. XI, de 32 metres d'alçada) romànic de l'església de Sant Salvador, monestir benedictí fundat pel vescomtes de Cabrera el 1038. Al costat trobem una galeria de l'antic claustre romànic, de columnes bessones. Darrera el monestir, donant a la plaça, hi ha l'antiga església romànica parroquial de Santa Maria.
Des de Breda cal seguir la carretera d'Arbúcies, i en arribar al coll de n'Orri (236 m), cal girar a l'esquerra per la carretera que mena a l'urbanització de Fogueres de Montsoriu; just 50 metres més enllà deixem el cotxe, i per la pista que va a l'escola de natura de Can Messeguer, als 3 ó 4 metres de l'encreuament amb la carretera, seguim per una pista en mal estat que remunta pel costat obac el turó de la Paloma, recobert d'un bosc d'alzines sureres, que no fa gaire que els hi han arrencat l'escorça, i ara mostren les cicatrius d'un color vermellos.
Al poc, s'arriba al coll de Talavera (431 m), pla arbrat i des del qual albirem la majestat del castell, enlairat en el seu promontori. Ara comencem la pujada final al turó, seguim les voltes de la pista i deixem algun trencall que mena directament al cim.
L'arribada pel vessant N al cimadal de la muntanya i el descobriment sobtat, des de la torre de les Bruixes, del gegantí i fantàstic cos del castell, ens causa una impresió sorprenent i difícilment oblidable.
L'edificació del castell, sembla que cal datar-la entre els segles XII i XIV. Correspondrien a aquest periode el cos principal i les seves torres rodones; en canvi, el cordó emmurallat exterior de torres quadrades i algunes dependències del pati d'armes són posteriors, així com els desapareguts finestrals gòtics i la capella de Sant Pere.
El primer cop que apareix documentat el nom de Montsoriu és el 1002, amb la forma de Monte Suriz. L'any 1011 apareix la figura d'Amat de Monti Soricensis. Fruit de l'enllaç matrimonial de la seva filla, Ermessenda, amb Grau de Cabrera, el castell passà a mans d'aquest important llinatge.
Entrat el s. XV, amb les guerres remences i l'allunyament dels seus senyors, el castell entrà en una etapa de decadència i ruïna que ha persistit fins els nostres dies.
L'etimologia del mot Montsoriu és incerta. Essent com és incorrecta la forma de Montsoliu, es pot descartar d'entrada, tot i que li escau, la versió de "muntanya solitària". Segons J. Coll, la interpretació més probablement certa és la que es basa en la fragmentació d'aquell topònim en Mont So Riu, que aleshores significaria "muntanya sobre el riu", al.ludint a la riera d'Arbúcies. En l'obra Els Castells Catalans, aquesta fragmentació es tradueix diferentment, "muntanya entre dos rius", però és més difícil, en aquest cas, esbrinar a quin altre riu es fa referència. Altres versions recollides pel mateix autor parlen de la "muntanya de les sureres" i de la "muntanya blanca", assolellada. Aquest últim significat provindria de la traducció del basc del topònim Suria (poble del Bages) que, coincidentment, durant l'època medieval era escrit Surice, precisament la mateixa forma amb què es coneixia el Montsoriu, Mont Surice. Menys aceptada sembla la forma proposada per Coromines (Estudis de Topònimia Catalana, 1965), que fa derivar Montsoriu de Monte Sigerici.
Son nombroses les llegendes nascudes a l'entorn del castell. Aparicions fantasmagòriques de bruixes i cavallers encantats, la Dama Roja que apareix la nit de Sant Joan, tresors amagats que només es poden trobar aquesta nit, galeries secretes que recorren el subsól del castell, fent-lo comunicar amb la torre de les Bruixes, amb la riera d'Arbúcies, amb el castell de Riells (!), i la més improbable la que comunica amb el castell d'Hostalric!!!.
Les fantasies entorn del castell semblen no acabar mai. L'habitació inferior de la torre de l'homenatge és coneguda amb el nom de la sala del Vampir, per l'existència a la paret d'un tros fumat amb la forma d'aquest mamífer. També hi ha qui veu en la impressionant esquerda que ratlla aquesta torre de dalt a baix la mateixa silueta d'un monjo; aquell que exorcitzà la bruixa del Castell?
 

 

 

 Castell de Montsoriu

Situació del castell de Montsoriu