Montserrat... conjunt bigarrat de descomunals penyals, amb totes les formes imaginables que hom pugui somniar. Trobarem gegantines bitlles, rodones boles, molts representants del món animal, fins i tot màquines, i més que ens pensesim, sempre trobarem una agulla que tingui aquella forma més extranya o singular que nosaltres poguem fantasejar.
Sempre que tornem, descobrirem quelcom de nou a la muntanya.

Sortim del davant de l'església romànica de Santa Cecília (680 m.) i ens encarem enfront del imponent murallam, veiem a la dreta la marcada canal de Sant Jeroni. Travessem la carretera i per una pista anem cap a unes construccions. Seguim un marcat camí que puja cap a la Font de la Teula, que resta tancada.
Ara ja som a l'inici de la dreta i fonda canal, trobarem dues carboneres abandonades. El corriol s'enfila dreturerament i pugem de valent. Travessem la llera de la canal unes quantes vegades, seguint sempre el corriol. Trobem a l'esquerra la Canal del Pou de Glaç, en aquest lloc el pas es un xic difícil però no presenta cap problema. Anem pujant cap a unes agulles que veiem dalt de la canal, en arribar al peu d'aquestes creuem un bosquet, en el qual hi creix un bon nombre de teixos i alzines.
Seguim fent unes ziga-zagues i arribem al coll aprop d'una caseta d'un transformador; anem a la dreta a trobar l'ermita de Sant Jeroni i el camí ample i molt fressat que mena cap a l'abandonat Restaurant i el cim més alt del massís de Montserrat. Sense dificultats anem pujant els nombrosos graons i arribem a la plataforma culminant del cim de Sant Jeroni (1236 m.). Gràcies a la taula d'orientació que trobem, gaudirem amb tots els sentits de tot el paissatge que ens envolta pels quatre costats. Fins el cim hem trigat una hora escassa.
Tornem enrera pel mateix camí fins que trobem el trencall a la dreta -en un revolt, tot just després del Restaurant- del Camí dels Francessos, cal prendre'l. Anem baixant pel exuberant bosc d'alzines d'aquest vessant de la muntanya. Quan passem tot just sota el Camell de Sant Jeroni tenim que agafar el corriol que surt a la dreta, deixem a l'esquerra el Camí dels Francessos que segueix avall; vorejant el Camell el camí planeja per uns panys de roques nues i ens encarem al davant del torrent del Migdia. Al nostre davant el Montgrós, la Roca Plana dels Llamps, els Ecos i les Talaies.
Fem un seguit de pujades i baixades fins que arribem al fons del torrent del Migdia. Per l'esquerra s'ens ajunta el camí que prové del Joc de l'Oca, seguim cap a la dreta i amunt amb forta pujada fins els Coll del Migdia o de Talaies.
En arribar ens trobarem embolcallats per l'ufanosa vegetació i empetitits per trobar-nos entre les verticals parets dels Ecos i les Talaies. Des de Sant Jeroni em trigat una hora llarga fins arribar aquí. Ara cal que ens cordem ben fort les bores, ja que la Canal del Llum és molt dreta i amb força pedres soltes -tením com ajut els nombrosos arbres que permeten de baixar amb seguretat-.
Trobem una carbonera i d'allí un corriol ens porta en cinc minuts a la Font del Llum. Fem enrera fins la caronera i baixem ara ja per un corriol més ample i fressat.
Després d'uns revolts arribem a un camí encara més ample que és el GR7-2 que cal seguir cap a la dreta per tornar per damunt la carretera fins Santa Cecília.
En total em trigat dues hores i mitja en completar aquest interesant circuit.