El Mont Perdut (3.355 m), per Pineta

El dissabte dia 04-08-1990 s'inicia l'ascensió al Mont Perdut (3.355 m) per la Vall de Pineta. Són les 8 h del matí quan s'inicia la caminada des de el Parador del mateix nom situat al fons de la Vall de Pineta: una muralla, un cul-de-sac que sembla infranquejable, de 1.300 metres de desnivell. A l'esquerra del circ magestuosa s'esmuny l'aigua que des de el llac de Marboré es despenya en una gran cascada.
A mida que anem pujant comencem a treure el cap cims com els de La Múnia, el de Robiñera... i davant nostre la formosa vall de Pineta se'ns mostra generosa, acollidora però també altiva. Dos atrevits volen sobre nostre amb parapente i els perdem de vista quan han recorregut tota la vall...
Ja som dalt del balcó i, oh meravella!, la gelera del Mont Perdut se'ns mostra impressionant, silenciosa, atractiva i amenaçadora. No resistim donar una ullada des de el balcó de Pineta: una ullada d'àliga sobre l'ampla vall. Només per venir aquí val la pena les quatre hores de pujada.
La gelera del Mont Perdut va prenent diferentes tonalitats a mesura que el dia avança. Estem davant d'una panoràmica privilegiada, única, irrepetible. El fred ens axuribeix i ens fa anar a dormir aviat.
A 1/4 de 8 h del diumenge dia 5 iniciem el camí i ens dirigim al saltant d'aigua que hi ha a la dreta de la corda fixa. Superem la paret i per la gelera ens dirigim al coll del Cilindre. La panoràmica és cada cop més agraida. El Cilindre, sobre nosaltres, és una muralla imponent. A l'altra banda del coll se'ns mostra la vall d'Ordesa i Añisclo com un immens solc ampli i ondulat sobre la terra.
Una corrua de gent puja i baixa del Mont Perdut "sembla la Rambla"!, diu algú de la colla. La pujada és dura i cal guanyar alçada poc a poc. Per fi arribem al coll i al cap de poc al cim. Hem tardat 4 h 30' hores. Quina panoràmica tenim ara al nostre abast. La majoria de cims són per sota nostre i el Cilindre el veiem petit: el Vignemale, Cilindre, Marboré, pics d'Astazú, circ de Pineta, la Múnia etc. etc. L'esforç ha estat compensat. Les fotografies i les filmacions en vídeo perpetuaran el moment.
En poca estona tornem a ser al llac gelat, al coll del Cilindre (ja sabeu que hi ha una petita font d'aigua molt fresca?). Tartera avall arribem a la gelera. A les 3 h de la tarda som a la tenda. Dinem amb una esgarrapada, pleguem la tenda i avall que fa baixada. Abans però donem un últim esguard a la gelera del Mont Perdut i de la resta del paisatge que ens ha acompanyat. En 2 h 30' hores baixem fins al fons de la vall on ens esperen familiars i amics.