Comencem l’excursió en el coll d’Estenalles, el dia és presenta molt bo, en contrast dels dies anteriors: pluja, pluja i pluja. Prenem el camí enquitranat que surt, a la dreta, al costat del Centre d’Interpretació del Parc. Hem de seguir en tota l’excursió les fites de color taronja. Una pujada i agafem el corriol que cap a l’esquerra puja decididament vers el cim del Montcau (1.093 metres). Un aire molt fred ens sorprèn en arribar al cim, però el panorama és magnífic. Gràcies a la taula d’orientació podem donar nom a les muntanyes que veiem. Baixem per l’altre costat del Montcau cap el coll d’Eres, ampli i ombrívol que ens convida a fer un mos però decidim anar a cercar un lloc que hi faci sol.

Seguim el camí per la carena del Pagès i arribem al magnífic roure del Palau, 30 metres d’alçada i 1,5 m de circumferència. Seguim i al poc un camí cap a l’esquerra ens menaria a les Pinasses, més enllà un altre camí, també a l’esquerra en duria al Òbits. Balmes obrades que ens recorden l’ocupació des d’antic del territori. Ara, a la dreta hi trobem els camins de la canal del Bosc i del Pi Tort. En un solei fem la parada per esmorzar.

Seguim el camí principal, sortim del bosc i comencem a caminar pel llom rocós de la cinglera de Sescorts. Al nostre davant veiem el cingle de la Mola i al fons Montserrat. La serra de l’Obac, els turons de la Pola, del Castellsapera, de la Carlina, i sota nostre la riera de les Arenes.

Seguim la cinglera, i voltem cap a l’esquerra, passem per un lloc inclinat que dificulta una mica el pas i arribem al Morral del Drac. En aquest coll hi trobem els camins, que: per l’esquerra mena a Santa Agnès, el de la dreta a Can Pobla i el del mig a la Mola.

Entrem a la cova del Morral del Drac, el vent xiula i fa força fred. Grimpem per endinsar-nos en una galeria lateral i sortim per l’altre costat del Morral. Diu la llegenda que els moros van dur un drac a Sant Llorenç que tenia horroritzada a tota la comarca, després de lluitar amb molts cavallers valents i guanyar-los, finalment el comte de Barcelona el va ferir de mort en aquesta cova.

Sortim pel camí del mig, seguim un camí planer, deixem a l’esquerra el camí que puja a la Mola, i que va voltant sota la cinglera fins a trobar la canal del Mal Pas. Una forta i sobtada pujada, i amb ajut de les mans en deixa en pocs minuts sota mateix del monestir de Sant Llorenç del Munt. Ens trobem amb les cavalleries que pasturen tranquil·lament, prenent el sol i amb un gos que juga amb elles; ara reposen a l’espera de fer el camí de baixada per tornar a pujar amb la carrega del bar.

El monestir fou consagrat el segle XI i presenta una estructura de tres naus amb absis, creuer i cimbori al mig. Tot l’edificació està feta amb pedra de la mateixa muntanya. Prenem un cafè per refer les forces i retornem pel bon camí al coll del Morral de Drac i d’allà, pel camí d’anada fins el coll d’Estenalles.

En total son un dotze quilòmetres i 4 hores.

En Ramon, Sergi i Josep Mª en el Montcau, 1.093 m

El monestir romànic de Sant Llorenç del Munt

La torre del monestir de Sant Llorenç

La cova del Drac