La vall del riu Madriu i l'estany de l'Illa

El despertador sona a les cinc, però sembla que hi ha núvols al cel i decidim llevar-nos una hora més tard. Ara el dia sembla que serà força bo i assolellat i ens llevem.
Amb el cotxe anem fins a la carretera de la Comella i el trencall del GR-7. Aparquem el cotxe, en posem les botes, carreguem les motxilles i amunt.
La llarguíssima vall del riu Madriu és un dels paratges més bells d'Andorra perquè es manté molt intacte. El Madriu és un afluent de la Valira i neix a la coma de Vallcivera. Remuntar la vall en la seva totalitat demana més de tres hores de caminada a bon pas; per això s'han construït diversos refugis i bordes al llarg de la vall que us poden servir d'aixopluc.
Des de la carretera de la Comella, prenem el camí empedrat (1.232 m), amb senyals dels GR-7 i GR-11, en direcció a Entremesaigües. Després de creuar el pont de Sassenat (10 min.) arribem a les bordes d'Entremesaigües (1.470 m), enclavades en un extens bedollar, on es desvia el GR-11 per un pont a mà dreta per ascendir cap al refugi de Perafita.
El bosc de ribera, amb verns, àlbers, freixes i avellaners, està molt ben conservat a tota la part baixa de la vall. Més endavant el camí s'encaixona i comencen a aparèixer pins negres i avets. Passats els cortals de Ramió (1.610 m) (45 min.) entronca el GR-11 que ve d'Encamp i que segueix també la vall del Madriu fins al port de Vallcivera, cal seguir molt bé els senyals del GR i anar amb compte a no despistar-se, a nosaltres en va anar d'un pel de no anar a Encamp. El primer refugi de l'itinerari és el de Fontverd (1.880 m) (1h. 10 min.), en uns prats en els que pasturen un grup de cavalls.
Vall amunt, en un pla, hi ha la barraca de la Farga d'Andorra (1 h. 30 min.), el nom de la qual deriva del fet que en aquesta zona hi va haver una d'aquestes indústries siderúrgiques que necessitava del carbó vegetal, com ho demostren les zones de bosc talat de la Tossa de Braibal i els trams empedrats del camí.
Comença a aparèixer el neret, ara ja és florit. Esmorzem en un petit prat a ran del riu, un racó de pel·lícula. A la banda dreta de la vall s'alça el pic de la Maiana, amb alguns pins en els seus vessant herbosos, mentre que al seu darrere sobresurten els esperons rocosos, nus de vegetació, i els tarters del pic de la Raconada de la Maiana, el pic dels Estanyons, el pic de Feixar i la Tossa Plana de Lles. Arribem al pla d'Ingla (2.180 m) (2 h.), amb la cabana del Serrat de la Barracota a mà dreta, el pastor ens saluda des de la cabana i nosaltres li responem. Aquí el riu discorre mansament entre els pins negres. El lloc exhala serenor i convida a fer una parada per apreciar-ne tota la bellesa.
Una mica més amunt hi ha el refugi de Riu dels Orris (2.230 m) (2 h. 10 min.) a on un excursionista hi fa estada. A partir d'aquí comença una forta pujada. El camí passa per la cabana dels Estanys (2 h. 45 min.), a prop de l'estany de la Bova (2.411 m), que rep el nom de la planta aquàtica que cobreix bona part de la superficie del llac. Finalment arribem al refugi de l'Illa (2.485 m) (3 h. 05 min.). Sobre el refugi hi ha l'estany de l'Illa (2.517 m), el segón més gran d'Andorra, en un circ tancat per les crestes de Gargantillar i el pic de l'Àliga.
EI sol apreta de valent i decidim menjar algun mos una mica mes avall. La baixada per la vall és fa Ilarga, encara sort que el camí transcorre entre els boscos i agraïm I'ombra dels arbres. L'últim tram de camí el fem amb la planta dels peus adolorida per les pedres del camí, tenim ganes de caminar per un Iloc pla i sense relleu.
En arribar al càmping una dutxa ens refa,sopem i anem a dormir. Ens quedem clapats en un moment i dormim tota la nit d'una tirada.
 

 La vall del riu Madriu

 

 El pic de la Maiana i el dels Estanyons