Culfreda, 3.034 metres

Avui es el dia de fer el 3.000, mirarem de pujar al Culfreda. Seguim el consell del pastor que varem trobar dies enrera, aquí mateix, i el farem seguint la carena fronterera des de el Paso de los Caballos (2.320 m). Deixem els cotxes al Paso i prenem el GR-11 que segueix planejant per sota la muntanya d'El Cau. Quan trobem pintat a una roca la direcció del Puerto de Plan, deixem del GR i seguim les senyals blanques de la Senda Pirenaica. Per uns planell harbats cal anar guanyant alçada i remuntar unes roques esllavisades fins el coll. Ara tenim al devant el Tucó de Mommour (2.628 m), seguim el corriol i poc despres arribem al coll de la Peña Blanca. Ara no cal seguir el camí que indica al mapa de l'Alpina ja que fa molta volta. Per la cara N. hi ha un camí marcat a la tartera que en pocs minuts ens fa arribar al Puerto d'a Madera (2.560m).
El camí segueix molt ben marcat, s'arriba al Port de Cauarère i d'aquí es comença la ferma pujada per l'aresta fins el cim del Cauarère (2.901 m). Ara ja sols queda baixar al petit coll que tenim devant nostre i per la cresta però amb bon serder guanyem el primer cim del Culfreda (3.034 m) o Batua pels francesos. Els altres dos cims son dos metres mes baixos i nosaltres no hi anem. El panorama torna a ser molt dilatat, el sol llueix però un fi vent del N. ens ajuda a suportar-ho. Després d'una estona al cim emprenem la baixada.
La Pilar ens espera una mica abans del coll de Cauarère ja que nomes ha pujat fins el cim del mateix nom. Ens aturem un moment i despres desfem el cami fins trobar en Manel que tambe a la pujada s'ha quedat al coll de la Peña Blanca.
Tant a la pujada com a la baixada em trobat molta gent, bascos i francesos, potser 50 o 60 persones erem al cim. Sota la Peña Blanca tornem a ser perseguits per un ramat de cabres que ens mosseguen i llepen la suor, la troben salada i la sal agrada molt as aquest animals.
Ara no fem el camí de la pujada, sino que anem carenejant fins voltar per la vessant francesa al cim de las Tres Huegas. A l'aresta que baixa cap el Puerto de Ordiceto trobem una tartera que en principi es baixa be. Per uns prats penjats i una canal de roques es surt a la tartera que es troba sobre el camí del Paso d'es Caballos. D'alla retornem a fer un dinar-sopar al campament. L'ascensió l'han fet: Josep Rovira, Pilar Blanco, Manel Bartomeus, Meritxell Bartomeus, Manel Fornasari i Sergi Fornasari.