Costabona (2.465 metres)
Una mica de pluja ens acompanya al entrar a Camprodon, les boires tapen les muntanyes però decidim d'anar-hi. Al creuar Setcases sembla que s'aclareix una mica i prenem la pista de muntanya que mena a la Collada Fonda i a Espinavell.
Deixem els cotxes en el torrent de Vall-llòbrega i anem caminant fins a la Collada Fonda a 1.912 metres. El panorama de la Garrotxa i l'Empordà és fantàstic, sota la capa de núvols es retallen el Bassegoda, Montfalgars, Coma Negra i al fons la badia de Roses llueix sota el sol.
Pugem entre el ramat de vaques que jeuen sobre la gespa, això és senyal de que plourà. En arribar a les Roques d'en Marcer comença a caure un fi plugim que ens fa treure de les motxilles les capelines i el Gore-Tex. Passem sota la Roca Blanca d'en Soms i poc després a tocar del refugi-bivac del Costabona. Sobre mateix del refugi, en travessar un petit coll, les vaques ens segueixen una estona, i també un bou ens empaita, però pacíficament.
Ja arribem al Coll de Pal (2.374 m) la boira i el fort vent ens donen la benvinguda al Vallespir, el Canigó resta embolcallat per les boires. Remuntem l'ample carena seguint unes marques grogues i arribem al cim del Costabona (2.465 m), ens fem les fotos corresponents i mengem quatre ganyips, la temperatura volta els 5 graus (i estem a 15 de juliol), comença a caure una mica de calamarsa i emprenem el retorn.
Just abans d'arribar al Coll de Pal ens creuem amb uns excursionistes que hi pugen, ara sembla que els núvols es trenquen una mica i podem fer una parell més de fotos. Retornem per la serra de la Balmeta, és una baixada còmode pel prat fins arribar al refugi forestal Jaume Farré; hi ha un ramat de cavalls pasturant; i seguint la pista (barrada) retornem a l'indret a on hem deixat els cotxes.
En total, pujar i baixar són unes tres hores i dos quarts.
 

 

 

Mapa del Costabona

La creu del Costabona

En David, Sergi, Josep MĒ i Joaquim