Pic de Coma Pedrosa (2.942 m)
 Per començar l'excursió cal seguir la carretera 410 cap a les pistes d'esquí. Passem pel túnel que s'ha construït per evitar els allaus i al final del carrer deixem el cotxe. Fa molta calor, son les cinc de la tarda i el sol escalfa de valent. Comencem a caminar (1.557 m) seguint una pista amb una cadena que evita el pas dels cotxes, anem seguint les marques del GR 11. Un fort pendent ens fa esbufegar, ara ve un pla i deixem la pista a la dreta i prenem un corriol que en baixada ens porta a creuar el riu del Pla de l'Estany per una passera, més endavant en trobem una de nova que creu el riu de Coma Pedrosa.

Ara el camí s'enfila dins el bosc i amb grans llaçades va guanyant alçada, passem per una petita valleta, una pujada i arribem al Collet de Coma Pedrosa (2.225 m). El refugi és destaca a la nostra esquerra, sobre un turó. Ens hi dirigim per sopar i dormir. Ens sorprèn trobar aquest refugi tan gran i ben cuidat, també ens donen un bon sopar, al vespre sortim una estona per gaudir del silenci de la nit i donar una ullada als estels.

Ens llevem i desprès d'esmorzar, sortim del refugi seguint el corriol que ens mena per un terreny pla cap el fons de la vall, anem en direcció al pic de Sanfons, vermell i punxegut, en arribar a un petit pla anomenat les Canyorques (2.500 m) el camí pren direcció NE. En una estona arribem a les basses de l'Estany Negre (2.591 m), petit estanyol. Ens dirigim cap el punt més estret de la vall, quasi sempre amb neu fins l'estiu. Arribem a l'Estany Negre, dominat pel pic de Baiau, i deixem la vora del llac per enfilar-nos cap a la carena que surt del cim en direcció SW. Cal deixar el GR 11 i seguir un sender, amb taques de pintura groga, anem a sortir a un petit coll (2.700 m), ara veiem sota nostre el refugi i tota la vall per on hem pujat.

Seguim la carena, sense cap dificultat especial, i finalment arribem al cim del Coma Pedrosa dominat per una gran fita. El panorama és fantàstic: seiem i anem anomenant tots els cims que coneixem.

Per baixar del cim prenem la tartera molt esmicolada que ens deixa en poca estona en el GR 11, només cal seguir-lo i voltar el llac per trobar de nou el camí de la pujada. En aquesta estona el cel s'ha tapat i ara cauen gotes de pluja. En arribar al refugi dinem a dins i quan s'aclareix el cel baixem fins a on tenim el cotxe.

 Ascensió realitzada el 25 i 26 de juliol de 1998 per Pilar Blanco, Mª Rosa Sabaté i Sergi Fornasari

 

 

El pic de Coma Pedrosa, des del refugi del mateix nom

 El pic de Baiau, 2.885 m

 El cim de Coma Pedrosa, 2.942 metres. 

La Pilar, Mª Rosa i Sergi