Coma d'Or, 2.826 metres

De sempre ens havia cridat l'atenció, cada vegada que anàvem a esquiar a Porté, una recta i llarga vall que surt del coll de Pimorent i s'endinsa en direcció est, paral.lela a la vall de Porté que queda més avall.
Llegint el llibre Cerdanya, Valls i Carenes de M. Figuera, vàrem saber que és la Vall d'Engràcies i que en els mapes francesos li diuen Coma d'en Garcia. Consultant mapes i guies vàrem escollir fer un itineran circular per abastar tota aquesta part de muntanya que per a nosaltres era del tot desconeguda.
Cal deixar el cotxe en el coll de Pimorent (1.920 m); venint de la Cerdanya l'aparcament és a la dreta, s'ha de pujar entre matolls, prats i pedres (cal anar amb compte de no posar el peu dins d'un dels nombrosos forats que hi ha en aquest tram) fins a trobar una pista que seguirem cap a la dreta. Trobem un pal indicador de color groc on es pot llegir amb dificultat que la pista és "dangereux". Anem voltant la serra de les Lloses, la vall de Porté cada cop la dominem a més alçada. A l'altre costat del coll veiem les instal.lacions d'esquí de Porté, el Pic de la Mina i el Pic Negre d'Envalira. La boira que surt de la vall del riu Arieja tapa en alguns moments aquest panorama, peró no passa del coll de Pimorent.
En el primer torrent que traspassem entenem perqué és perillosa la pista: el terra s'ha esfondrat i no es pot circular amb vehicle. El vessant és força dret, sota nostre la carretera de Pimorent serpenteja per damunt de Porté.
La pista s'enfila, no ho sembla pas, però les cames ho noten. Traspassem un filat, uns metres per sota nostre pastura tranquil.lament un ramat d'isards. Ens miren però segueixen fent la seva. Una mica més enllá arribem al refugi obert de Cortal Rossó (2.100 m), que domina uns aiguamolls molt bonics i el Castell dels Moros. El refugi és en bon estat, hi ha un llit de ferro, una estufa de llenya i aigua a prop. Ens aturem en el banc de la façana del refugi a esmorzar, mentre el sol ens escalfa i la boira puja i baixa pels vessants dels cims de l'Estanyol i Font Freda. Emprenem la marxa, la pista volta un esperó rocos i entra en un petit engorjat, el riu salta entre les pedres i forma bonics tolls. Creuem un altre filat i davant nostre s'obre un gran pla herbat amb el riu formant meandres. La Portella de Lanós la tenim a mà dreta, podem anar cap a la dreta directament creuant el gran pla fins a una petita resclosa en el llit del torrent o seguir per la pista, que va per l'esquerra del pla, fins a una presa d'aigües (2.275 m) i seguir per damunt de les lloses que tapen el túnel de formigó fins arribar al mateix lloc que si seguim l'altre camí. Creuem el torrent i trobem un corriol fressat que cal seguir amunt, anem trobant marques de pintura vermella de la Reserva Natural de la vall d'Orlú. Seguim remuntant la vall del Bac de Cortal Rossó sempre per sota la serra de Font Viva. Els pins queden enrera, el pendent s'accentua i entrem en el regne dels prats. Un cop arribats a la Portella de Lanós (2.468 m), veiem el llac i la resclosa del mateix nom sota nostre i dominant-ho tot l'agut cim del Carlit. Reposem una estona, el dia és magnífic, gràcies al vent que fa l'atmosfera és molt neta la visibilitat immillorable. Sortim de la portella en direcció nord i seguim unes marques vermelles, anem seguint el fil de la carena. Pel vessant est dominem el llac de Lanós i els drets vessants del cim de Coma d'Or i per l'oest les pastures que envolten la vall i l'estany de Coma d'Or. En algun moment és millor baixar uns metres pel costat oest per poder anar millor, superem un bony més pronunciat que és el cim de Cortal Rossó (2.692 m). Ara la pujada és més dreta, superem dos bonys més i finalment arribem a la punta sud del Pic de Coma d'Or (2.826 m). És un bony arrodonit que contrasta amb el punxegut cim nord. Anem cap a l'altre punta del cim, cal seguir la cresta i emprar les mans, en el pas més dret i exposat, podem baixar uns metres pel vessant de Lanós i tornar a pujar a la carena fins arribar al cim nord (2.825 m). Uns xicots francesos també hi pugen, i un matrimoni català amb dos nens també. Fem les fotos i ens embaladim mirant el panorama: el Carlit, el Carlit de Baix, la Pica del Canigó, la serra de Màdres, el Puig Pèric, el Puig de Castell lsard, el Pic de la Grava, el Puigpedrós de Lanós, la vall de Bessines i els cims d'Auriol, Estanyàs, Coma d'Anyell i Madides. Més enllà veiem l'estació de Ax-les-Termes, les muntanyes d'Andorra i encara més lluny la Pica d'Estats i els cims del Pallars. En primer terme el cercle de Pessons, la Tossa i el Puigpedrós, el Cadí, la Tossa d'Alp i el Puigmal. Podem fer una bona classe de geografia pràctica. Després de romandre en el cim una hora decidim emprendre la tornada.
Anem en direcció a la Portella de Coma d'Or (2.501 m) que veiem al nostre davant, baixem per l'ample coma, cap a unes roques que limiten amb la vall de Bessines. Al fons de la vall hi ha el refugi de Bessines, més endavant creuem un ample coll i el llac de Coma d'Or ens queda a l'esquerra, és un indret molt bonic. Pugem uns metres i arribem a la Portella d'Engrácies (2.534 m).
Mirem enrera l'alterosa carena del pic de Coma d'Or, el coll Roig i el cim bessó del Puigpedrós de Lanós, ja tenim ganes de pujar-hi.
Anem seguint marques de pintura de color groc, el corriol va perdent alcada fins arribar a un pla herbat, voltat de roques i amb un ramat de cavalls que pasturen indiferents al nostre pas. Els poltres jeuen tranquils sobre la gespa, els grans van rossegant la petita herba del prat. Una estampa molt bucólica.
Sota l'alterós Pic de Querforc hi ha la petita Bassa de Mercader. El camí torna a fer una baixada i deixa el torrent a la dreta per anar a cercar el millor pas. El final de la pista (2.213 m) queda també a la dreta i pel mig del prat l'anem a trobar més avall. Podem fer drecera un parell de vegades i després seguim la pista. A l'esquerra anem deixant enrera un sifó i una presa d'aigües (1.989 m). A la dreta, un trencall de pista prohibida a la circulació puja en fortes llacades al cim del Tossal Mercader. Creuem el torrent d'Engrácies per un pont de formigó i anem vers la carretera i coll de Pimorent. Es surt prácticament a pocs metres d'on havíem deixat el cotxe al matí. En resum: és una excursió molt bonica pel fet de recórrer dos valls molt diferents, veure el vessant nord del Carlit que és molt dret i el llac de Lanós, que encara que hi hagi un barratge és un lloc encisador. Una bona pujada, una grimpada i un cim forca desconegut ens recompensen del cansament.
Hem pujat al cim la Pilar Blanco i Sergi Fornasari, el dia 27 d'agost de 1995.
 

 

 

 Vall de Portè

 El vessant est del Coma d'Or

 

 

 El pic de Coma d'Or i el Puigpedrós de Lanós

 Estany de Lanós i el Pic de la Grava