COLLSACABRA (Osona)

 

Començarem l'excursió a Santa Maria de Corcó (690 metres d'altitud) o l'Esquirol. El nom del poble es empleat mundialment per designar als trenca-vagues, d'ença d'uns fets del segle passat. Com que la població està edificada a sobre de roca, es deia que a l'Esquirol no s'hi entrava ni per terra ni per mar.
En sortirem pel carrer de Sant Bartomeu, on hi ha l'església parroquial i l'Ajuntament, en direcció Sud, pel llom d'una carena. A la dreta hi ha la casa de la Bertrana, amb la Rectoria Vella, que ho era de la primitiva església.
El camí baixa a la
40' Riera de les Gorgues (580 m) encaixonada entre cingles.
5' Molí de la Bertrana (585 m) enrunat per l'aiguat de l'any 1940. Revoltem el torrent de Riupregon i al costat de les runes encara més esmicolades del
5' Molí de l'Eixerit, deixem el torrent que s'endinsa entre més cingleres i comencem a pujar fins a la
20' Font del Vilar, al límit del terme de Tavertet i poc abans de sortir del barranc trobem
5' El Vilar (Desvilar de les Gorgues) a 680 metres. Ja a l'altiplà del Cabrerès (plataforma de gresos, margues i calcàries eocèniques). La casa és citada l'any 1050 i fou reformada en el segle XVII, està voltada de murs que segons una llegenda construí el diable, naturalment a canvi de l'ànima de l'amo, però la mestressa enganyà al diable, dient-li que acabaria la feina si feia aprendre l'abecedari al seu fill (que només tenia un any) i si omplia el pou amb aigua de la riera (i per eina, li donà un cove); el diable fugí sense poder cobrar, burlat, com diu el poble, cuallevat.
Per entre mig de camps i claps de roures i alzines, pujarem a
35' Tresserres (830 m), gran masia, amb la capella de Santa Cecília substituta de la Santa Cília, que veurem aviat. La pista va seguint la carena, amb bones vistes sobre el sot de Balà.
35' Sobiranes (780 m) altre gran i bella masia. La voltarem i pel Sud i per sota el castell de Sobiranes o Sorerols arribarem a la
10' Creu de Sobiranes, ample collada sota de
10' Sant Miquel de Sorerols (760 m). Amb la casa propera forma un conjunt molt vistós, dominant un gran panorama. La capella ja existia l'any 1025, fou consagrada l'any 1091 i reformada el 1138; la meitat oriental està ornada amb arquets entre lesenes i té tres finestres.
Retrocedim, pot ser, fina a la Creu, seguirem altre cop per la carena, per sobre el Morro de l'Abella, i tenint a la dreta el barranc amb la cova de la Bora Fosca.
35' Santa Cília (680 m). Entre la capella i l'embassament, comencen els cingles de Tavertet que segueixen fins el Far. La capella del segle XI, fou convertida en pagesia l'any 1685, no té l'absis, en el seu lloc hi ha el forn de pa. A sota la casa, amb tot l'embassament al davant, agafarem la pista que segueix per sobre la cinglera i per damunt nostre tindrem el Roc de Migdia i les runes de la Grevolosa. Passat el collet sota el Morro d'Abella, entrarem als camps del
45' Noguer (650 m), amb el feréstec sot de Balà a la dreta. Passada la casa, la pista puja lleugerament fins a la
25' carretera (700 m), a prop de la casa de la Corbera. L'any 1965 a Tavertet encara no hi arribava la carretera enquitranada.

TOTAL: 4 hores i 25 minuts

Petjades i Rodes, UEC de Sants (Barcelona), 26 de març del 2000, Joan Reig

Sant Miquel de Sorerols
Porta de Sant Miquel de Sorerols