Pic del Casc, 3.008 m, per França

5 d'agost de 1995: sortim a les cinc del matí del càmping i pugem fins el coll de Bujaruelo, a on arribem quan encara és de nit. Comencem a caminar a 3/4 de sis en direcció al refugi de Serradets a on arribem tot just amb els primers raigs de sol. Seguim amunt i esmorzem a les roques tot just abans de pujar a la Bretxa de Roland. En aquestes hores no hi ha encara cap persona, a la tornada això semblarà la Rambla de Barcelona. Un cop sobre les roques de la Bretxa, l'ombra és encara present en el vessant aragonès. Anem flanquejant per sota la cinglera de la part inferior del Casc fins arribar al coll dels Isards. Aquest pas és molt espectacular: un cable d'acer ens dona una mica de confiança per poder passar per l'estreta cornisa penjada damunt la timba. L'emoció i una mica de respecte ens fan anar a poc a poc i avançar amb precaució. Aprofito per fer unes fotos d'aquest indret.
Després, el corriol segueix sota els penya-segats i gira cap a l'esquerra, superant unes roques molt blanques, calcaries i amb nombroses forats i dolines. Cal pujar pel fil de la cresta que no presenta gaires dificultats, pocs metres sota el cim superem un tram curt amb l'ajut de les mans i arribem a l'ample cim del Casc de 3.008 m. Ens felicitem i especialment a en Ramón per què és el seu primer tres mil. Fem un mos i ens embaladim contemplant tota la serralada pirinenca, el dia és força bo, encara que ens hem d'abrigar pel fred vent. Una colla de francesos arriba i així ens podem fer les fotos de rigor.
Emprenem la baixada, passem per la Bretxa, el refugi i cap a les dues de la tarda tornem a ser al coll de Bujaruelo. En el càmping una bona dutxa, un bon dinar i tota la tarda de repòs.
Vàrem pujar en José Pedro Palacios, Ramón León, Antoni Vilajoana i Sergi Fornasari

 El Casc pujant cap el Taillón

 El cim del Casc, Antoni, Ramón, Sergi i José Pedro