5 d'agost de 1995: sortim a les cinc del matí
del càmping i pugem fins el coll de Bujaruelo, a on arribem
quan encara és de nit. Comencem a caminar a 3/4 de sis
en direcció al refugi de Serradets a on arribem tot just
amb els primers raigs de sol. Seguim amunt i esmorzem a les roques
tot just abans de pujar a la Bretxa de Roland. En aquestes hores
no hi ha encara cap persona, a la tornada això semblarà
la Rambla de Barcelona. Un cop sobre les roques de la Bretxa,
l'ombra és encara present en el vessant aragonès.
Anem flanquejant per sota la cinglera de la part inferior del
Casc fins arribar al coll dels Isards. Aquest pas és molt
espectacular: un cable d'acer ens dona una mica de confiança
per poder passar per l'estreta cornisa penjada damunt la timba.
L'emoció i una mica de respecte ens fan anar a poc a poc
i avançar amb precaució. Aprofito per fer unes
fotos d'aquest indret.
Després, el corriol segueix sota els penya-segats i gira
cap a l'esquerra, superant unes roques molt blanques, calcaries
i amb nombroses forats i dolines. Cal pujar pel fil de la cresta
que no presenta gaires dificultats, pocs metres sota el cim superem
un tram curt amb l'ajut de les mans i arribem a l'ample cim del
Casc de 3.008 m. Ens felicitem
i especialment a en Ramón per què és el
seu primer tres mil. Fem un mos i ens embaladim contemplant tota
la serralada pirinenca, el dia és força bo, encara
que ens hem d'abrigar pel fred vent. Una colla de francesos arriba
i així ens podem fer les fotos de rigor.
Emprenem la baixada, passem per la Bretxa, el refugi i cap a
les dues de la tarda tornem a ser al coll de Bujaruelo. En el
càmping una bona dutxa, un bon dinar i tota la tarda de
repòs.
Vàrem pujar en José Pedro Palacios, Ramón
León, Antoni Vilajoana i Sergi Fornasari |
