 |
 |
|
|
|
|
|
|
8 d'agost de 1997, divendres: Ens llevem a
les cinc del matí i veiem que el cel negre és ple
d'estels, farà bon dia. Mengem un mos i sortim del càmping
en direcció al túnel de Bielsa, Aragnouet i a Fabián
prenem el trencall a l'esquerra de Cap de Long. Encara és
de nit quan anem pujant per l'estreta carretera que mena a l'embassament,
només un cotxe va al davant nostre, però trencarà
a la dreta per anar al llac d'Aubèrt. A dos quarts de sis aparquem el cotxe a l'ara buit pàrking. Ens abriguem una mica, l'aire fi de l'albada és fred. Calcem les botes, i ens sorprèn un soroll que prové de la carretera: és el camió de la recollida de les escombraries que puja ara a fer la feina. Seguim tota l'explanada del pàrking (2.160 m), anem per sobre el nivell de l'aigua de l'embassament, a la meitat del pla un gran despreniment de roques granítiques ha barrat el pas, un corriol s'apropa a la vora del pla i podem creuar el laberint gegantí. Les grans pedres encara no s'han envellit, no deu fer més d'un o dos anys que han caigut. Al final del gran pla artificial, el corriol va pujant i baixant força vegades per cercar el millor pas a l'hora que anem voltant el llarg llac de Cap de Long. Ens costa una hora arribar al final, uns pescadors ja han llençat l'ham a l'aigua per endur-se alguna truita. Cal seguir les fites que indiquen el camí i travessar el torrent que baixa de la petita vall a la nostra esquerra que ve del cim d'Estaragné. Ara el corriol s'enfila de valent per unes roques polides per les geleres, anem remuntant poc a poc. Un ramat d'isards ens mira i segueix pasturant a la vora d'un altre ramat de cabres prop d'un pluviòmetre. La pujada continua i al cap de poc arribem a la cota 2.590 m. Un petit estanyol on és divideix el camí, a la dreta cap a la gelera del Pic Long i a l'esquerra cap a la Horcada Badet i el Campbieil. Ens aturem a esmorzar ara que el sol ja ens escalfa. Després de recuperar forces seguim amunt, el camí torna a pujar amb força un altre llom, en arribar a dalt veiem que el Gourg del Pic Long està al nostre davant. Les cordades que creuen la gelera de Païs Baché ja son a punt d'arribar a la xemeneia que du a la via per ascendir al Pic Long. Aprofitant una paret aixecada, per algú que ha fet bivac en aquest indret, per protegir-nos del vent, mirem el millor itinerari. Decidim anar en direcció sud, cap a unes clapes de neu i remuntar el vessant, s'endevina el corriol que supera tot aquest tram de tartera i surt pràcticament a la cresta. La pujada és força costeruda, el sol s'esmuny i costa de guanyar el desnivell. Travessem un parell de congestes de neu i arribem a un petit coll damunt la cresta. Uns metres més i arribem, a les onze, al cim del Campbieil a 3.173 metres. Som els primers, darrera nostre pugen altres excursionistes. El panorama és majestuós, sen's mostra tot el massís granític del Néouvielle: el Ramoun, Néouvielle, Trois Consellers, Turon, Maubic, Pic Long (que és el més alt amb 3.192 m), Badet i Maou. Sota nostre, en el vessant sud i a més de 1.200 metres de fondària sobresurt l'estació d'esquí de Piau Engaly. Cap a llevant els Posets, Bachimala, Culfreda. Cap el sud el Port Vell de Bielsa, Soum des Salettes, l'impressionant cercle de Troumouse i la Munia, i al fons les muntanyes calcàries del massís del Mont Perdut i Gavarnia. A ponent el Vinhamala i més lluny encara el Balaitus. Al fons de la vall de Campbieil, i també a més de 2.000 metres veiem el poble de Gédre, a la vall de Gavarnia. Una parella de francesos de Tolosa, ens conviden a fer un glop d'una ampolla de vi negre que han pujat, molt bo. Fem un mos i un parell d'àligues va planejant damunt l'abisme de la Neste de Badet. Per baixar ens arribem al cim SSW de 3.157 metres i seguint el corriol ens arribem a la Horcada Badet, voregem el Gourg del Pic Long i tornem a trobar el camí de pujada. Ara el cel s'ha tapat i comencen a caure gotes, ràpidament esclata la tempesta: trons, llamps i molta aigua, en posem els impermeables i seguim baixant. En arribar al pluviòmetre el sol torna a sortir i fem una aturada vora el riu per menjar uns fruits secs. Ara cal tornar a voltar tot el llac, sen's fa una mica monòton, moltes famílies de francesos son a la vora de l'aigua prenent el sol. Finalment a dos quarts de cinc tornem a ser al pàrking. Ara ja no hi pot cabre cap cotxe més. Ens traiem les botes i emprenem el retorn, en passar per Aragnouet ens creuem amb en José Pedro que venia a trobar-nos, ens du aigua fresca i iogurts, gràcies. Una bona dutxa al càmping i un sopar de verdures ens reconforta, anem a dormir d'hora. Ascensió efectuada per: Jordi Coll, Montserrat Cugat, Maria Vilajoana i Sergi Fornasari. |
|
|
|
|
|
|
  |
  |