Cambra d'Ase (2.750 m) La Cerdanya

El Cambra d'Ase és un cercle que tanca l'estació d'Eina amb unes muralles de 900 metres i uns couloirs molt definits que sempre ens han atret. El 29 de maig de 1999 anem a veure de més a prop.
Cal deixar el cotxe a l'aparcament d'Eina-2600, sota mateix dels remuntadors (1.790 m) i agafem la pista que va cap a l'est, a l'esquerra deixem un edifici amb unes antenes, a la dreta una altra pista, però seguim per la pista principal, fins als 1.835 m. que trobem una pista més ample i l'agafem cap a la dreta, en cinc minuts més la pista que seguim fa un revolt a l'esquerra i nosaltres la deixem per seguir amunt per la pista d'esquí que baixa per la clotada que tenim al davant nostre, a l'indret anomenat Roques Blanques.
La pujada és forta, travessem un camí (2.040 m) i seguim amunt, ara trobem les runes d'una cabana en un petit replà, dit la Souche, (2.280 m), a l'esquerra surt un petit camí que mena al final d'un remuntador; cal seguir pujant i anem ja per l'ample llom de la carena fins un pedró molt gran que és el Cim del Ras (2.590 m).
Aquí ens aturem a fer un mos, tota la pujada hem vist que el terra és ple de petits insectes negres i aquí sembla que no hi ha tants. Mentre esmorzem passen pel nostre costat un grup de soldats francesos que baixen del Cambra d'Ase, porten tot l'armament i motxilles ben plenes.
Au revoire, bonne randonee ens desitgen.
Ara cal seguir per la carena, en algun indret és una mica més estreta, però no hi ha cap problema. Arribem a un altre pedró (2.680 m), el corriol baixa una mica i tenim una impressionant visió de les parets del cercle de Cambra d'Ase, passem un collet (2.680 m) i ens trobem en un coll de la cresta que dona sortida a un dels couloirs que van a petar a baix de tot. Fa un moment una parella d'esquiadors han baixat per aquí, deuen ser molt bons doncs l'ample mínim de la neu deu ser de 3 o 4 metres, han fet uns girs molt ben marcats.
Ara cal pujar la cresta, fem servir les mans; si és vol per sota la cresta hi ha un corriol que és més fàcil; una mica més de pujada i ja hi som a dalt del Cambra d'Ase a 2.750 metres. Ara el dia s'ha aclarit una mica, doncs tota la pujada estava força núvol, i el panorama és grandiós: des del Puigmal, totes les muntanyes de Núria, el Canigó, la serra de Màdres, el Puig Pèric i el Carlit, la Cerdanya i el Puigpedrós.
Després de reposar una estona decidim baixar per l'altre costat del cercle per fer total la volta, anem cap el proper cim de l'Home Mort (2.500 m), per fer aquest tram cal anar amb precaució, doncs la tartera és força inestable i les relliscades son constants, en Josep Mª pateix una ensopegada i al caure és fa un tall a la mà i unes esgarrapades al braç, per sort no ha estat més que un ensurt.
Anem baixant per aquest dret pendent, sense camí, en direcció a un coll que veiem sota nostre, amb uns pins morts que el fan molt característic, la guia l'anomena coll de Rodes (2.360 m). En arribar trobem el corriol que s'endinsa dins el bosc i va baixant, sempre dins el bosc fins que surt a l'inici d'una de les pistes d'esquí d'Eina.
Ara som en el Pla de Cambra d'Ase (1.939 m), un lloc molt bonic, amb una font que l'aigua te gust de ferro, però és molt refrescant. Seguim la pista que surt del pla i en una estona trobem el revolt que al matí havíem deixat per pujar amunt, i en un quart d´hora més ja tornem a ser a l'aparcament.
Hem anat la Pilar Blanco, en Josep Mª Vera i Sergi Fornasari

 El Cercle de Cambra d'Ase, des del Cim del Ras

 Per aquest couloir han baixat els esquiadors

 

 El cim del Cambra d'Ase, des del Pla del mateix nom. En el centre de la foto el couloir amb les traces dels esquiadors