Cim del Bassegoda, (1.370 m), Garrotxa
Encara impressionats per l'equilibri medieval del pont sobre el Llierca, tot just havent deixat enrera Montagut de Fluvià, arribem a Sadernes (300 m). Preneu quelcom a can Galceran, com ho va fer Alfons XII durant les guerres carlines, i deixeu córrer alguns minuts contemplant l'església romànica de Santa Cecília de Sadernes. Parròquia, modificada, d'una nau, amb volta de canó i absis. Porta i ull de bou a la façana W. (Talla policromada de la Mare de Déu al Museu Diocesà de Barcelona), municipi de Sales de Llierca. Hem d'agafar la pista de l'esquerra que passa pel costat de l'església i es dirigeix vall amunt, seguint el riu Aniol. Aquesta pista, normalment apta per a qualsevol vehicle passa pel Molí d'en Galceran i pel Pont del pas dels Aures (300 m), abans d'arribar al peu del Castell s'Espasa (a l'esquerra). Després de l'impressionant Passant d'en Roca, comença a enlairar-se suaument. A l'esquerra i a baix es deixen el Pont d'en Valentí (330 m), i la pista que va a la Muntada, en el camí de Sant Aniol.
Més enllà passa per sota de Sant Feliu de Riu (550 m), trobareu uns senyals, església romànica del segle XII, abandonada, d'una nau, amb volta apuntada. Absis amb finestra i cornisa de mènsules, a la façana W, portal amb arquivoltes; finestra amb fris dentat, campanar de cadireta; al S, dues finestres. S'arriba a la Plana (618 m), masia habitada. Pocs metres més i es troba una cruïlla. La pista de l'esquerra va a can Gustí de Riu (620 m) -contracció d'Agustí-, la seguim. Arribeu a la masia i enfileu el corriol del prat en direcció al puig de Bassegoda. (La pista de la dreta, en força mal estat, puja prop del santuari de la Mare de Déu de les Agulles i assoleix el Coll de Riu). (De Sadernes a Castell s'Espasa, 2 quilòmetres). (De Sadernes a can Gustí, 6,4 quilòmetres).
Senyals grogues i blanques i una indicació del santuari de la Mare de Déu de les Agulles (930 m) -o Aguges-, confirmen el camí. Alzines i pins pel camí-torrentera i esmunyedís dins del bosc, i, finalment -una mitja hora-, el santuari. Petit racó del segle XII -on les agulles clavades als vestits de la Verge esdevenien miraculoses-, església modificada, d'una nau, absis amb finestra de doble esqueixada, al S, porta dovellada i dues finestres, amb una vista magnífica de les interminables muntanyes i cims de la Garrotxa.
El caminet s'enfila per darrera i aviat es troba amb una pista -transitable només per a vehicles tot terreny, l'indicada més amunt- que puja de prop can Gustí. Seguint-la arribeu al coll de Riu (995 m), hi ha una altra pista que ve del poble de Bassegoda, després d'uns 50 minuts des del cotxe.
Descanseu, ara cal pujar al puig. Les senyals són blaves o vermelles. Passos delicats per entre unes roques permeten de superar un contrafort, seguint per terreny pissarrós. La senyal es bifurca, peṛ podeu anar per les dues pistes. Si seguiu recte amunt, passareu per un torrentet rocós, i després d'unes llaçades arribareu a sota d'una paret calcària que cal vorejar (seguint les fites) cap a la dreta, fins a donar la volta a l'esperó.
Taques, fletxes verdes i un parell de claus posats a la pedra us ajuden a una curta grimpada, que us deixarà damunt de l'encatifat cim del Bassegoda, (1.370 m) a menys d'una hora des del coll.
Llegiu les línies de La Punyalada, de Vayreda; contempleu -com Verdaguer- el Canigó; perdeu-vos pels engorjats de Sant Aniol, pugeu al Comanegra, seguiu la carena fins el Puig de les Bruixes que veiem pel vessant francès, cobert foscament pel bosc de la Baga de Bordellat; després, a Caburlé, trenca vers Talaixà i també cau, amuntegant cingles i bosc, a l'inmens pou de Sant Aniol, indefens davant de tanta natura estimbant-se al seu voltant. A la punxa de Sant Geroni, que veurem per damunt de Coll Roig, s'inicia la cascada de cingles rodons que s'aturaran a la Fi del Món i a les aigües de ponent de Coll Roig, que separa el Martanyà, massissa continuació del Bassegoda, de la Serra de Can Principi.
Girats al nord, a l'altiplana francesa, Serrallonga a l'esquerra i Costoja a la dreta són els pobles més visibles. A llevant, la vall d'Albanyà i el seguit de muntanyes fins a cap de Creus, Roses i més a sud-est Roca Maura, a l'Estartit, i el Turó de Torroella. El Mont sembla aïllat de la Garrotxa juntament amb la Tossa. Al sud, La Calma i Monteia, venint vers Freixenet, cauen plegats a la riera de Sant Aniol per la Vall de Riu i remunten per La Quera i Talaixà fins Els Farrans. El Bassegoda, als quatre vents, s'aixeca dret, rocós i difícil d'aspecte, des del fons de les clotades de Riu, Principi i Burró, tributàries del Fluvià. Salteu al Costabona, al Puigmal, a les muntanyes olotines, al santuari de la Mare de Déu del Mont, i tanqueu el cercle amb el Mediterrani. Privilegiat mirador, aquest Bassegoda.
Desgrimpeu les roques cimeres i agafeu el camí que baixa directe al coll de Bassegoda (1.120 m), també dit Pla de la Bateria. Avall, lluny, el poble del mateix nom. En el Pla, aneu cap a la dreta i aviat trobeu la pista que puja del poble i porta a La Muga; seguiu-la cap a l'esquerra. Senyals blanques i vermelles (de gran recorregut) fan la seva aparició. Les pintades avisen que aviat us heu de desviar a l'esquerra (abans d'un cartell indicant Ribelles), per un petit camí que baixa ràpidament per dins el bosc.
Seguiu amb cura les senyals per la fageda i amb tres quarts des del cim arribeu al corral de Principi (905 m). El camí baixa a un torrentet i es submergeix dins la fageda; travessar el riu, el corriol el ressegueix paral·lelament desdibuixant-se de tant en tant.
Flanquegeu el Bassegoda i després pugeu al collet de Santa Maria (990 m), el camí es tranquil i ens permet d'anar contemplant la paret de cingles feréstecs del Martanyà, amb els peus atrapats per la fullaraca del sòl. Apareixen cartells indicadors de la proximitat del santuari de la Mare de Déu de les Agulles, on arribeu remuntant i baixant collets en una hora des del corral, (també podeu anar avall en trobar els indicadors, anireu a sortir directament a can Gustí).
Des d'aquí desfeu el camí d'anada. El virolat color del capvespre (si heu sortit tard) us enlluernarà el quartet d'hora que resta per arribar al cotxe.
 

 

 

L'església romànica de Sadernes

 L'església romànica de Sant Feliu de Riu
 

Can Gustí de Riu, el Bassegoda i el coll de Riu

L'església romànica de la Mare de Déu de les Agulles