Pics d'Astazous, per la vall de Pineta
 10 d'agost de 1997, diumenge: Em desperto a tres quarts de sis i em llevo, surto de la tenda i comprovo que el cel és net de núvols, crido a en Pere i després de menjar quelcom marxem amb cotxe cap a Pineta. Per la carretera hi passen varis cotxes francesos en direcció a l'Aínsa, suposo que van a fer barrancs de la serra de Guara.
Poc abans del Parador de Turisme, creuem el riu Cinca i per una pista de terra, en mig dels prats on es deixa fer acampada, arribem a una cadena que barra el pas, doncs és límit del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
Son dos quarts de set, sortim d'una alçada de 1.300 metres, ens espera una bona pujada. Seguim la pista, encara sense veure-hi gaire, el sol trigarà una estona a sortir. Deixem enrera el lloc anomenat la Caseta del Pastor amb la font i travessem el sòlid pont de fusta sobre l'espectacular gorja que forma, aquí, el Cinca. Deixem la pista (pal indicador) i prenem a l'esquerra un caminoi que s'enfila dins el bosc de bedolls i roures, anem guanyant alçada, travessem un indret ple de falgueres, a la dreta hi ha un abeurador de bestiar i les restes d'un allau, tots els avellaners estan arrencats i tombats cap per avall.
Trobem un altre pal indicador, seguim pel corriol de la dreta. Ara la pujada forta i sostinguda ens durà en tres hores dalt de tot del Balcó de Pineta a 2.610 metres. Aquest any tots els rierols que hem creuat hi duen aigua, que ens a ajudat a refrescar-nos. El panorama del vessant nord del Mont Perdut, amb la seva gelera i el Cilindre de Marboré és imponent. Tota la part baixa de la glacera, que fa set anys ens va costar tant de pujar i grimpar, aquest any és coberta de grans congestes de neu que faciliten l'aproximació a la gelera del Mont Perdut. Veiem un grup d'excursionistes que hi van pujant lentament.
Ens fem les fotos de rigor aprofitant la creu metàl·lica disposada en aquest indret tan meravellós.
Seguim el pedregós camí vers el llac de Marboré, i aprofitant un pla a la vora del llac decidim esmorzar. Al refugi de la Bretxa de Tucarroia també hi ha un grup de persones. Ara ja veiem el nostre objectiu, arribar a la bretxa nord del coll dels Astazú. Anem pujant, seguint trams de corriol i fites. Darrera unes pedres surt caminant una perdiu blanca, ara és grisa, perfectament camuflada per viure en aquests paratges. Una mica més amunt en surten dos perdius més, com és normal en les perdius, no volen, s'allunyen peonant tranquil·lament.
Anem travessant el rascler (lapiaz) calcari que formen aquesta alta vall de Marboré, l'aigua a erosionat la pedra i a creat un laberint de canals, dolines i pous per on s'escola l'aigua del desglaç. Més endavant trobem la boca d'un avenc anomenat P13, per on cau un salt d'aigua endins del pou.
Travessem unes grans extensions de neu, i l'ultima pujada ens dona pas al coll dels Astazú a 2.955 metres.
La visió de tot el cercle de Gavarnia és de les més espectaculars, des del Tallon i els Gabieto a un extrem, la Bretxa de Rotllan, el Casc, la Torre, l'Espatlla, els cims de la Cascada, el Marboré, i al fons de tot, mil docents metres més avall l'Hotellerie du Circ.
Quasi sense reposar emprenem la fàcil grimpada vers la cresta del Petit Astazú, en el moment que arribem i veiem sota nostre la paret vertical de la cara nord, comprenem que hem d'anar molt alerta. La cresta en algun moment és força estreta, però la roca és sòlida i arribem tot seguit al cim del Petit Astazú a 3.012 metres. La cabana de Pailla, al nord, queda a 1.300 metres de desnivell sota els nostres peus. Una cordada d'escaladors està grimpant per l'aresta occidental del Petit Astazú, és una escalada molt bonica.
Seguim per la cresta, anem trobant fites que indiquen sempre els millors llocs de pas. En un petit coll, abans d'arribar al coll Swan, la fita ens fa canviar del vessant de Marboré al vessant nord. Un relleig sota mateix de la cresta, però penjat al buit de la cara nord, ens fa avançar lentament, poc a poc la llenca de pedra superior al relleig és va fent més vertical i en un tram hem d'avançar a quatre grapes i fent anar la motxilla per davant nostre. Sort que això no dura gaire, i més enllà tornem al vessant de Marboré i arribem al coll Swan.
Aquest és un indret que vist des de Gavarnia, els dos Astazú queden separats per aquest corredor de neu i gel, que ratlla la paret de 600 metres de dalt a baix, molt cobejat pels escaladors a l'hivern.
Ara cal seguir la cresta cap el Gran Astazú. En aquest tram l'aresta és més ample i no tant dreta, encara que si es vol també és pot anar grimpant pel vessant de Marboré.
Son les dotze quan arribem al cim del Gran Astazú a 3.071 metres. El panorama segueix sent de primer ordre, al fons veig el Pic de Campbieil, fa dos dies, a aquesta hora també, era al seu cim.
Decidim reposar una estona gaudint del paisatge, però uns núvols negres que provenen de ponent no recomanen estar-s'hi gaire.
Per baixar tornem al coll Swan i d'allà, per congestes i roques erosionades tornem al llac de Marboré. Fen una parada, ara que el sol surt una estona. Fins aquí a anat fent una gotellada però sense gaire intensitat. Ens remullem els peus a la gelada aigua que surt de la neu i dinem una mica.
Tornem a seguir el camí cap el Balcó de Pineta, i ens creuem amb uns xicots de Igualada, resulta que el pare d'un d'ells treballa a la mateixa fàbrica que en Pere, a Punto Blanco.
Ara cal que ens cordem be les botes, la baixada és molt llarga, forta i sostinguda, a més torna a ploure i a tronar. Ens posem els impermeables i cal seguir baixant, ara amb més atenció de no fer cap mal pas. Anem avançant a més gent, que també baixen del Balcó, però van més a poc a poc que nosaltres. Al final del tram més dret, ja no plou i ens poden desprendre del impermeable, estem molt suats i no ens aturem.
Tornem a trobar la pista, el pont sobre el riu Cinca i la font que ens serveix per fer un bon glop d'aigua i a les cinc en punt tornem a ser al cotxe. Una molt bona ascensió, llarga, molt desnivell i una bona grimpada, però l'indret dels Astazú bé que s'ho val.
A mesura que anem cap el càmping el temps s'embolica cada cop més i torna a ploure amb força. Celebrem la bona sortida amb un parell de cerveses al bar, mentre mirem com plou. Una bona dutxa i un bon sopar dins la tenda i a dormir.
Ascensió efectuada per Pere Palacios i Sergi Fornasari.
   

 La Creu del Balcó de Pineta

 La Creu i els Astazous al fons
   

 La bretxa de Tucarroia

 Petit Astaz˙, a 3.012 metres, al fons el cercle de Gavarnia
   

 El Gran Astaz˙

 El cim del Gran Astaz˙, a 3.071 metres
 

 

 La cresta abans del Gran Astaz˙

 La punta del Forcarral, a la vall de Pineta i el riu Cinca