Dissabte 29 de febrer de 1992. Deixem el cotxe a Can Maçana, vora la carretera de Manresa, -prop d'aquesta masia senyorial hi ha les restes de les torres del castell de la Guàrdia, que dominava antigament el camí ral- prenem la pista que mena al Coll de Guirló (880 m), deixant a la dreta el camí que porta a l'església romànica de Sant Pau Vell, actualment en runes, i què és un sender de gran recorregut (GR-7.2); just en el coll s'agafa el senderó que mena a la Portella (880 m) petit estret de roques que dona pas a l'interior de la regió d'Agulles. Al fons del conjunt bigarrat de cims sobresurten els Ecos i el Montgròs. Un cop som a dalt, com la panxa es queixa, decidim esmorzar arraulits per l'escalfor del sol. La boira ha quedat als nostres peus, comencen a pujar els primers escaladors camí de les seves agulles i vies d'escalada. Tot just passem el primer torrent, el camí fa un gir a la dreta però nosaltres prenem el corriol que s'enfila per unes llastres i que ens durà a un coll (978 m) al damunt mateix de les roques del Senatxo i l'agulla del Capdamunt, sota de la Miranda de les Boigues. Guaitem un veritable mar de núvols baixos que cobreixen tot el Bages. El "pati" que tenim sota els nostres peus es esgarrifós, decidim firmament que cap de nosaltres serà mai escalador, com a molt un grimpaire i encara just. D'aquí estant veiem un escalador que fa un riu al damunt de l'agulla dels Merlets, creiem que ho fa en direcció oposada que per on deu pujar el seu company. Ara el corriol inicia la baixada per una típica canal montserratina, amb l'ajut dels arbres i relliscant pel sòl recobert de fulles seques que cobreixen els rodons còdols anem lliscant avall. Tot seguit remuntem l'alçada perduda amb l'anterior baixada i sortim a un ampli balcó (1.002 m), per damunt mateix de la Cadireta i la Foradada. Les superbes muralles verticals i extraplomades d'Agulles ens mostren el seu fantàstic aspecte: colors grisos i blanquinosos tacats del verd de les petites plantes que s'arrisquen a sobreviure penjades sobre l'infinita verticalitat. Tornem a davallar una mica i poc després podem fer una parada al costat mateix de les Bessones. Hi ha vàries cordades d'escaladors que lluiten per superar dificultats, i sostres i diedres i tota mena de paranys que la muntanya posa per fer fruir a l'escalador.
Una cordada de dues persones va pujant amb l'ajuda dels estreps per l'Iglesias-Casanovas, una via a la cara est de la Bessona Inf., la via està completament equipada i no els hi costa gaire progressar. Al mateix temps uns petits ocells s'ens apropen a cercar les deixalles del piscolabis que estem fent. La nostra intenció és anar al Portell Estret, però una indecisió ens fa baixar per una dificultosa canal que surt a sobre mateix del refugi Vicenç Barbé (888 m). El refugi és net i solitari, suposem que per la nit hi vindrà gent per que hi ha motxilles. Descansem una mica, filmem i fotografiem el panorama i tornem en direcció a la Portella. D'aquí i pel mateix camí que al matí tornem al cotxe sense més novetat. La sortida ens ha permès de gaudir d'una passejada per l'interior d'un massís molt característic de la serralada pre-litoral catalana. Tornarem altre cop per conèixer amb més deteniment aquesta muntanya.

Manuel Carmona, Juanjo Perera i Sergi Fornasari que fa aquestes ratlles.

La Foradada i la Trona

El primer obstacle del camí d'Agulles